[#LaCrònica] Andreu Mayayo: “No hi ha conquestes socials ni civils irreversibles.”

Conferència “Eleanor Roosevelt, el millor dels Roosevelt” d’Andreu Mayayo el 14 de setembre de 2021 al Museu Arxiu

Eleanor Roosevelt va ser la gran protagonista de la conferència del professor Andreu Mayayo a la sala d’actes del Museu. No podia ser d’una altra manera, atès que el títol amb que s’anunciava ho expressava amb tota claredat: “Eleanor Roosevelt, el millor dels Roosevelt”. Però, parafrasejant el mateix títol potser podríem dir que el millor de la conferència no va ser la història entorn de la senyora Roosevelt sinó les múltiples reflexions que a partir d’ella n’anava extraient el professor Mayayo. Anem a pams, però.

Mayayo començà presentant les figures de la nissaga Roosevelt: Theodor Roosevelt (president del 1901 al 1909), Franklin D. Roosevelt (president del 1932 al 1945), ambdós grans presidents, per acabar destacant la figura d’Eleanor Roosevelt, neboda del primer i casada amb el segon, com “una de les persones més importants en l’àmbit polític del segle XX”. La resta de la xerrada va estar dedicada a justificar el títol de la conferència, tot explicant les raons que permetien afirmar que Eleanor va ser “el millor dels Roosevelt”.

La primera raó és el paper rellevant d’Eleanor en els treballs de redacció i finalment aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans. A la mort de Franklin D. Roosevelt, el president Harry Truman demanà a Eleanor que fos representant dels Estats Units a la naixent Organització de les Nacions Unides. Com a tal va aconseguir que el 1948, en un context de guerra freda i de polarització creixent, s’aprovés sense cap vot en contra, la Declaració Universal dels Drets Humans. Un document de la màxima importància, encara que massa sovint menystingut perquè donem per òbvies i inamovibles les afirmacions que conté, oblidant que “no hi ha conquestes socials ni civils irreversibles” insistí Mayayo reiteradament al llarg de la xerrada.

S’aturà Mayayo en destacar la participació de les dones en el redactat del Document, i sobretot en l’adopció d’una perspectiva d’igualtat de gènere: A més d’Eleanor Roosevelt, dones com Hansa Metha, Minerva Bernardino, Begum Shaista, Bogil Betrup, Evdokia Uralova… Dones que van aconseguir que la Declaració fos realment una Declaració dels Drets de les persones i no de l’Home, per exemple.

Repassant la biografia d’Eleanor, del seu matrimoni amb Franklin D. Roosevelt Mayayo en destacà el fet que “foren la parella política imbatible dels Estats Units dels anys 30 i 40”. Van enfrontar-se a les conseqüències desastroses del crack del 29 amb polítiques d’intervenció de l’estat per assegurar “que tothom pugui viure amb dignitat”. Un New Deal que significava la implantació de polítiques keynesianes de redistribució de la riquesa. En el llarg període de presidència del 32 al 45, i degut a la paràlisi del president, Eleanor va ser omnipresent. No era la primera dama sinó que tenia una presència política constant. Ella era “les cames del president”.

Coherent amb el paper que jugaria més tard en la Declaració dels drets de totes les persones, Eleanor s’enfrontà amb el “pecat original dels Estats Units”, la segregació racial dels negres. S’enfrontà també a la política presidencial de confinament de ciutadans d’origen japonès en camps de concentració als Estats Units, i en front de la postura oficial de no intervenció, donà suport a la República espanyola en la seva lluita contra l’aixecament militar feixista.

No hi ha haver temps per a més i, com és habitual en les conferències Àgora, les preguntes del públic van permetre al conferenciant aclarir i ampliar temes tractats al llarg de l’exposició, però també esplaiar-se en altres qüestions, sense deixar d’insistir en el missatge que havia llançat anteriorment: “Alerta: No hi ha conquestes socials irreversibles.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar