Design a site like this with WordPress.com
Per començar

[#LaCrònica] Joaquim Garrigosa: “l’Orquestra Pau Casals va ser una de les millors orquestres del món”

Conferència “L’Orquestra Pau Casals. Primera agrupació simfònica estable de Catalunya” de Joaquim Garrigosa el 23 de novembre de 2021 al Museu Arxiu.

El dimarts 23 de novembre un xàfec més que considerable va acollir els valents -poc més d’una trentena- que es van atrevir a desplaçar-se fins al Museu per escoltar Joaquim Garrigosa en la seva segona intervenció a Àgora (la primera havia estat el 14 de gener de 2020 a la Biblioteca). Val a dir per endavant que la seva intervenció va ser tot un premi a l’esforç dels que van sortir de casa per escoltar-lo. La claredat, l’ordre, el rigor i aquell punt d’humor que caracteritzen sempre les  exposicions d’en Garrigosa van ajudar a entendre perfectament per què es pot afirmar sense exagerar que «l’orquestra Pau Casals va ser una de les millors orquestres del món».

Començà justificant l’extensió del títol: «L’orquestra Pau Casals, primera agrupació simfònica estable de Catalunya». I és que ni era la primera orquestra (havia estat la del Liceu, que no era una orquestra simfònica sinó d’òpera), ni tan sols la primera orquestra simfònica (ja hi havia la simfònica de Barcelona) però sí la primera orquestra simfònica «estable», atès que els músics de la simfònica de Barcelona anaven canviant, mentre a que a la OPC hi havia una clara voluntat d’estabilitat.

Pau Casals funda la seva orquestra després de molts anys de fer molts concerts (més de dos-cents cada any!) i de dirigir orquestres molt prestigioses per tot el món, quan, molt afectat per la Guerra decideix establir-se a Barcelona el 1919. Després de proposar sense èxit als directors de les orquestres de la ciutat (la del Liceu i la simfònica de Barcelona) de fer una orquestra simfònica estable, decideix fundar la seva pròpia orquestra amb l’ajut d’alguns prohoms de la ciutat i amb la seva inversió econòmica personal. 

A l’octubre del 1920 l’Orquestra Pau Casals fa el seu primer concert, i al llarg dels seus disset anys d’existència (1920-1937) farà uns 370 concerts, la majoria a Barcelona. Està integrada per 88 músics estables que reben una bona remuneració però als que s’exigeix una dedicació intensa. No serà fins al quart any que l’orquestra començarà a ser autosuficient. Farà dues temporades cada any (Primavera i tardor, però alguns anys també Quaresma) i a Barcelona toquen al Liceu, al Palau de la Música, al Tívoli, a l’Olimpia, a l’Aliança, al Coliseum, al Palau Nacional o a l’Orfeó Gracienc.

Pau Casals va voler que l’orquestra tingués una important activitat social. Donà suport a la creació al 1926 de «L’associació obrera de concerts» per part de col·lectius obrers. L’associació organitzà un total de 126 audicions al llarg de la seva existència, 56 de les quals van ser concerts de l’OPC, i creà «L’institut orquestral» per facilitar la pràctica orquestral dels obrers. L’OPC participà també en nombroses activitats benèfiques d’ajut a col·lectius necessitats i associacions benèfiques.

Tot seguit, el conferenciant entrà a exposar «el més important i potser el més desconegut» de l’Orquestra Pau Casals: els aspectes artístics de la seva història. I detallà els aspectes més rellevants del repertori de l’orquestra, així com els directors i els solistes més destacats.

Pel que fa al repertori, s’ocupà en primer lloc del repertori simfònic clàssic de l’orquestra, des del barroc (especialment Bach) passant pel gran simfonisme romàntic (Beethoven, Brahms, Schubert, Mendelssohn, Weber, Schumann, Berlioz…) i acabant amb els postromàntics (Wagner, Debussy, Ravel, Dvorak, Dukas, Fauré, Txaikovsky, Rimsky-Korsakov, Mahler, Bruckner…). Però sobretot destacà la importància del pes de la música contemporània en el repertori de l’orquestra (en què eren presents obres de Strauss, Stravinski, Falla, Enesko, Schönberg, Honegger, Kodály, Holst, Prokóviev, Bartók, Reger, Berg, Krenek, Gerhard, Webern…), així com la presència de molta obra catalana (Albéniz, Blancafort, Campmany, Cassadó, Garreta, Gerhard, Granados, els dos Lamote de Grignon, Manén, Massana, Millet, Mompou, Morera, Nicolau, Pahissa, Pedrell, Pujol, Samper, Serra, Toldrà, Vives i el mateix Pau Casals).

L’extensa experiència internacional de Pau Casal li va permetre convidar els millors directors de moment així com a solistes de primeríssim nivell. No tenim espai aquí per reproduir el llarg llistat de directors i de solistes excepcionals, però tot plegat, tant l’exigència i qualitat del repertori com l’excel·lència de directors i solistes, permet concloure que «l’orquestra Pau Casals va ser una de les millors orquestres del món». Una valoració que queda avalada pel fet que la HMV (més tard EMI), en el seu projecte d’enregistrar totes les simfonies de Beethoven amb les millors orquestres del món, adjudiqués a la Pau Casals la primera i la quarta simfonia. Va ser l’única orquestra a la que es van assignar dues simfonies.

Joaquim Garrigosa va cloure la seva conferència amb una audició d’uns minuts de l’enregistrament de la primera simfonia de Beethoven per l’orquestra Pau Casals. Una joia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s