Conferència “El poder en escena. Motius visuals en l’esfera pública”, a càrrec d’Alan Salvadó el 28 de maig de 2024
Era la penúltima conferència del curs i amb la figura d’Alan Salvadó es presentava novament una persona estretament vinculada a Vilassar, tal com ho han estat aquest cinquè curs d’Àgora l’Ignasi Terradas, en Joan Lluís Zamora, la Susanna Balcells i en Joan Ramon Sala.
Alan Salvadó, especialitzat en l’anàlisi del llenguatge cinematogràfic, començà la seva conferència preguntant-se «quina és la manera que té el poder (econòmic, polític, judicial, social) per representar-se en la societat?» Els mitjans de comunicació i les xarxes socials, digué, ens aporten regularment una sèrie d’imatges que ens ajuden a construir una determinada idea del poder. Han creat uns patrons visuals de representació que són coincidents i que es repeteixen regularment en el nostre dia a dia. Malgrat que el poder tracti d’exercir-se des de la invisibilitat, afirmà, tard o d’hora s’ha de fer present, s’ha de mostrar d’alguna manera davant la societat. Per això «les representacions del poder volen ser controlades pel propi poder a través dels seus gabinets de premsa i comunicació», per transmetre a la ciutadania una sèrie de valors ideològics. En controlar la seva posada en escena, doncs, «el poder s’auto representa» davant de la societat.
Tot això, continuà Alan Salvadó, ve de molt lluny, des de les estàtues i monuments a la celebració de cerimònies rituals d’entrada i sortida del poder, però avui vivim en una cultura molt visual amb pantalles arreu, i en aquest context de sobreabundància d’imatges «el poder ha trobat en la seva representació visual en els mitjans de comunicació i en xarxes socials una forma de legitimar-se». Els discursos, les idees, el pensament van quedant cada vegada més en un segon pla, i es pensa més en com s’ha de visualitzar el poder de manera que es pugui traslladar als mitjans. Com a resultat, les imatges a les portades dels principals diaris, als informatius de les televisions i a les xarxes socials més fidelitzades ens mostren una sèrie de patrons visuals que es van repetint, de manera que en la quotidianitat, sense adonar-nos, «anem construint tota un imaginari del poder per inputs que ens van arribant regularment de forma anodina i ritual.»
El fet d’identificar aquests motius visuals en les múltiples imatges que ens envolten ens permet qüestionar les formes rituals que els diferents àmbits del poder utilitzen per auto representar-se, i ens permeten preguntar-nos per la gènesi d’aquestes formes i adoptar una mirada crítica i irònica sobre elles. Alan Salvadó dedicà la resta de la seva xerrada a la presentació d’alguns d’aquests motius visuals: En primer lloc les imatges del «bodegó policial», que representen el resultat de l’acció policial evocant el model pictòric del bodegó de la pintura barroca i transmetent un missatge de culpabilitat. En segon lloc les imatges del «líder que camina sol»: un dels patrons iconogràfics dels líders és la imatge del mandatari que camina en la solitud, enfront de la verticalitat de les estàtues estàtiques o eqüestres, l’horitzontalitat democràtica del caminant. En tercer lloc, les imatges de «la visita al centre de producció», un altre motiu representat arreu amb freqüència, escenificant la connexió entre el poder polític i el poder econòmic.
En quart lloc presentà el que anomenà «l’assalt a la institució» amb les imatges de l’assalt al Capitoli de Washington el gener del 2021 que mostren que l’ocupació semblava no tenir cap objectiu més enllà de la profanació de la seu del poder. Les imatges reflecteixen una «voluntat performativa: fer-se selfies», contrastant amb altres assalts insurreccionals reals com el de la Bastilla o el del Reichstag. En cinquè lloc, les imatges de «La façana judicial»: coneixem pel cinema els rituals judicials, però en la realitat només ens trobem façanes d’edificis, les seus del poder judicial. En sisè lloc presentà les imatges del «primer dia de classe», un altre motiu ritual repetit any rere any a totes les televisions del món, que mostren una voluntat de visualitzar la bondat de la institució educativa. I finalment «la foto de família» dels governants, que és una de les imatges redundants, representant els líders en un ordre prèviament acordat.
Després de comentar com a través dels «memes», la societat civil fa befa i paròdia del poder polític, comentà com els moviments populistes d’extrema dreta (Trump, Bolsonaro….) són els que millor han entès que el poder es posa en escena i han aprofitat tots els mitjans per escenificar-se.
Va tancar la seva intervenció afirmant que «no hi ha cap imatge del poder que sigui casual sinó que totes estan pensades i és feina nostra tractar d’aplicar aquesta mirada crítica i, per què no, irònica i humorística, que també ens convé.» Després d’això, l’acte acabà amb una interessant roda de preguntes que van permetre a l’Alan Salvadó completar les seves explicacions.
ÀGORA 