[#LaCrònica] «Les targetes postals són un testimoni excepcional per endinsar-nos dins la història gràfica col·lectiva»

Conferència “La targeta postal a Vilassar de Dalt”, a càrrec de Joan Ramon Sala el dia 21 de maig de 2024

La conferència de Joan Ramon Sala no era al programa del curs d’Àgora i s’hi va introduir en una afortunada col·laboració amb el festival de fotografia analògica Revela’t. Tot i no estar programada, va ser una de les conferències amb un major nombre d’assistents de tot el curs (va superar la norantena).

El conferenciant dividí la seva intervenció en dues parts. Una primera dedicada a la història de la targeta postal i la segona dedicada a les edicions de targetes postals de Vilassar de Dalt. Abans d’entrar en la relació dels orígens i l’evolució de les postals, destacà que són «un testimoni excepcional per endinsar-nos dins la història gràfica col·lectiva», de manera que ens permeten accedir a l’evolució paisatgística, urbana, arquitectònica, etc. del país, i per això són objecte de consulta obligada per part dels estudiosos als arxius.

Joan Ramon Sala assenyalà tres fases en l’evolució de les primeres targetes postals. En primer lloc les anomenades Enter Postal, unes targetes sense cap il·lustració, que es comencen a divulgar a Àustria el 1869 i arriben a Espanya a partir del 1871. En segon lloc les primeres postals il·lustrades amb imatges no fotogràfiques impreses que comencen a aparèixer entre el 1870 i el 1890; i finalment, amb l’evolució de la fotografia, apareixen les primeres postals fotogràfiques a partir de 1891.

Aquestes primeres targetes postals tenien formats molt diversos i no serà fins a principis del segle XX que s’unificaran els criteris formals: targetes amb anvers i revers i amb espais diferenciats per al destinatari i per al text, tal com es coneixeran posteriorment. L’edat d’or i l’autèntica explosió de la targeta postal serà entre el 1900 i el 1920 de la mà de les innovacions tecnològiques, d’un sistema postal més eficient i de la cultura del turisme. A destacar també la utilització generalitzada de la postal com a eina de publicitat, en alguns casos amb un component artístic destacat, de la mà dels pintors cartellistes (Joan Ramon Sala fa una extensa mostra de les postals d’Anís del Mono amb les imatges de Ramon Casas, ja del 1897). Les temàtiques de les imatges de les targetes d’aquest primer quart del segle XX acaben sent innombrables i ben aviat comencen a aparèixer els primers col·leccionistes.

En la segona part de la seva interveció, dedicada a la targeta postal a Vilassar de Dalt, el conferenciant se centrà en els més destacats editors que van treure a la llum col·leccions d’imatges de Vilassar al llarg del temps. Així, Joan Ramon Sala anà presentant una selecció d’imatges de les col·leccions que anava comentant, començant per la primera, la d’Amadeu Mauri del 1902, la de l’Associació «protectora de la ensenyansa catalana» del 1905, la d’Àngel Toldrà del 1907, la de Lucien Roisin Besnard del 1912 (impressionant la seva espectacular botiga de postals a la Rambla de Santa Mònica), la de Fototipia Thomas del 1915, la de Miquel Piqué i Corominas (1908-1945), la Col·lecció Ventura del 1924, la Col·lecció Vallet Armengol 1910-1990, la de Josep Boixaderas del 1915, la de «Lletres daurades» del 1909, la Col·lecció Blanchart del 1934, la Col¨lecció casa bruguera del 1909, o les ja més recents com la de Narcís Francesc Colomer o la d’Emília Sibina. Acabà aquest segon apartat de la conferència amb imatges dels establiments de venda de postals a Vilassar.

Joan Ramon Sala acompanyà totes les seves explicacions amb un ampli repertori d’imatges de les targetes postals que anava presentant. El públic gaudí especialment de les de Vilassar projectades a la segona part de la intervenció. Totes les imatges pertanyen al fons documental de la col·lecció Sala-Losdijck del qual és responsable i gestor el mateix Joan Ramon Sala. Acabà la conferència presentant el projecte «La imatge perduda», dedicat a la preservació i catalogació d’imatges que són, com havia afirmat en començar l’acte, «un testimoni excepcional per endinsar-nos dins la història gràfica col·lectiva».

Deixa un comentari