Conferència “Els sentiments mouen el teatre”, a càrrec de Clara del Ruste el 13 de febrer de 2024
En presentar Clara del Ruste, la periodista vilassarenca Gemma Bonet comentà que a ambdues les uneixen la passió pel teatre i per la ràdio i destacà sobretot la diversitat de les dedicacions de la conferenciant: ha actuat sobretot en teatre però també en televisió i cinema, i també es dedica a la música com a intèrpret violoncel·lista, a la pintura i l’escultura, i ensenya tècnica teatral. Una multiplicitat que la mateixa Clara del Ruste expressà quan, al començar la seva intervenció, es definí a si mateixa a través de la imatge d’un calidoscopi.
L’actriu advertí ben aviat que la seva intervenció seria una mena de «poti-poti», i que «cadascú reculli el que més l’interessi», però, malgrat la varietat d’ingredients, la xerrada va tenir dos apartats clarament diferenciats: una primera part dedicada a l’anàlisi dels sentiments i una segona part dedicada a la forma en què aquests es mostren en el teatre.
El primer bloc començà amb la presentació de tota la gamma de sentiments a través de la lectura -inevitablement dramatitzada, clar- d’un conte en què tots els sentiments juguen a «fet i amagar». I a continuació ens exposà diverses formes de representació gràfica dels sentiments, i explicà l’agrupació dels sentiments en famílies i les distintes formes d’expressió dels sentiments segons les cultures. Passà tot seguit a ubicar els sentiments tant en el cervell com en el diafragma, tot destacant la importància del control d’aquest darrer -i de la respiració- en la transmissió dels sentiments en la interpretació teatral.
En la segona part de la seva intervenció, Clara del Ruste posà un seguit d’exemples de com les emocions i els sentiments són l’eix de la representació teatral. Començà amb una extensa presentació del teatre de dansa japonès, el «Butoh», on els sentiments són el centre de l’activitat dels actors. Després d’afirmar que «el teatre permet condensar, expressar i viure els sentiments» presentà algunes obres com a exemples paradigmàtics de representació dels sentiments a través del teatre: «Medea» d’Eurípides (l’odi), «El llarg viatge d’un dia vers la nit» d’Eugene O’Neill (amor/odi), «Container» d’Emília Gargot (l’odi a través de les xarxes socials), «La casa de Bernarda Alba» de Lorca (la por, la repressió, la frustració), «L’Alegria» de Marilia Samper (l’alegria), «Dansa de mort» de Strindberg (l’amargor), «la tristeza de los ogros» de Fabrice Murgia (el malestar), per acabar amb una mostra de grans obres on l’amor és la peça fonamental.
Acabada la intervenció, en el torn de preguntes el públic (prop de seixanta persones) s’interessà especialment per aspectes diversos de l’activitat interpretativa i creativa de Clara del Ruste.
ÀGORA 