Conferència “Llengua no sexista i llengua inclusiva”, a càrrec de Marta Marfany el 23 de gener de 2024
La mort al setembre passat de la lingüista Carme Junyent va obligar el grup impulsor d’Àgora a refer el programa de conferències, i va aconseguir substituir-la per la també lingüista Marta Marfany. Ella és una de les setanta dones que van participar en l’obra col·lectiva «Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou» coordinada per la Carme Junyent, de manera que la conferència va esdevenir, també, una forma d’homenatge: la Marta Marfany va dedicar la primera part de la seva intervenció a presentar l’obra de la Carme Junyent tant pel que fa a l’estudi de les llengües africanes com a les seves aportacions en matèria sociolingüística i a les seves reflexions sobre la llengua inclusiva.
I aterrant ja en el tema de la llengua inclusiva i la llengua no sexista, la conferenciant afirmà en primer lloc que «la llengua no és sexista», el que és més o menys sexista o discriminatori és l’ús que els parlants fan de la llengua. Marta Marfany es proposava en la seva intervenció desfer un malentès, fruit de la confusió entre el sexe de les persones i el gènere gramatical, que és una categoria lingüística. I per desfer aquest malentès comentà en primer lloc que el gènere gramatical no és universal: la majoria de les llengües (entre un 80% i un 85%) no en tenen, i entre les que en tenen n’hi ha que tenen dos, tres, quatre o més gèneres. Partim per tant d’una visió esbiaixada del tema pensant que el que passa a les nostra llengua és universal quan en realitat «el gènere gramatical no és universal», a diferència del masclisme, que sí que ho és.
En el nostre sistema de classificació dels substantius en gèneres gramaticals parlem de “masculí” i “femení” perquè així ho van inventar els grecs, però ho podríem anomenar gènere 1 i gènere 2 i, aleshores, probablement el problema no existiria. En les llengües romàniques hi ha un gènere no marcat i un gènere marcat, de manera que quan fem referència a un grup on hi ha homes i dones usem la forma no marcada, i quan ens referim només a les dones usem la forma marcada. Així, en dir «els catalans són cívics» no estem usant una forma masculina sinó una forma sense marca de gènere. «No és que el sistema subordini el femení al masculí, com s’ha dit moltes vegades i aquest és l’error, sinó que el femení té marca i el masculí no en té. Serà el context el que ens permetrà saber si l’element no marcat es refereix només als mascles o als mascles i a les femelles».
Malgrat això, insistí Marta Marfany, s’ha estès la idea que l’ús del masculí genèric és un ús masclista de la llengua i s’han fet diverses propostes per corregir aquest suposat masclisme de la llengua: el desdoblament («els treballadors i les treballadores»…), els substantius genèrics («professorat» en lloc de «professors») i l’ús del femení genèric. Es tracta de propostes benintencionades que pretenen visibilitzar les dones. En els discursos polítics, en l’administració i en els centres educatius s’han imposat els dos primers com a criteris normatius sobre com hem de parlar i escriure, i això ha generat problemes importants. Quan es tracta de comunicacions orals o escrites d’una certa extensió, els desdoblaments acaben generant incoherències i carreguen el discurs fins a fer-lo incomprensible, això sense oblidar que invisibilitzen les persones no binàries. Problemes semblants d’artificialitat en la comunicació apareixen amb l’ús generalitzat dels substantius genèrics.
La Marta Marfany va concloure la seva intervenció insistint en els eixos fonamentals de la seva exposició. En primer lloc que «no és la llengua la que discrimina sinó les persones i la societat»; en segon lloc que «els desdoblaments no fan que la societat sigui més igualitària. Al contrari, el fet de desdoblar pot donar una imatge d’una societat falsament igualitària»; en tercer lloc que «els parlants de llengües sense gèneres no són menys masclistes que els que tenen el masculí com a gènere no marcat. Això prova que el gènere gramatical no condiciona la percepció del món que ens envolta».
Després de l’exposició detallada de la Marta Marfany resultava inevitable pensar en l’exigència expressada al subtítol del llibre coordinat per la Carme Junyent que abans hem esmentat: «Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua».
ÀGORA 