Conferència “L’alimentació a l’Edat Mitjana”, a càrrec de Maria Soler el 9 de gener de 2024
La historiadora Maria Soler se serví d’un refrany («digue’m què menges i et diré qui ets») per presentar la idea bàsica de la seva conferència: conèixer el que la gent menjava en una època determinada ens ajuda a comprendre’ls, perquè «el què, com i quan mengem depèn d’unes pautes condicionades per la cultura, l’economia i la religió». Hi ha una gran diferència entre el que es podria menjar i el que mengem, i la cultura de cada moment i cada lloc condiciona quins aliments són a la nostra dieta i quins no.
Després de lligar la seva xerrada amb la del catedràtic d’història Pere Benito del 14 de maig sobre les fams medievals («jo us explicaré què menjaven i ell us explicarà què no menjaven!»), Maria Soler entrà en l’anàlisi de l’alimentació a l’Edat Mitjana presentant el marc sociològic d’aquest període històric de la mà d’un escrit d’Aldaberó, bisbe de Laon al segle XI: «En el nostre món existeixen tres ordres que, junts, conformen una unitat. Els nobles, els clergues i els pagesos. Els nobles es dediquen a la guerra per defensar les nostres terres, els clergues són els que resen i intercedeixen per nosaltres davant Déu, i els pagesos són aquells que treballen per viure i produeixen el nostre menjar». L’objectiu de la conferència, digué, serà respondre tres preguntes per a cada estament: on viuen? què fan? I finalment, què i com mengen? Es tractava, doncs, d’explicar l’alimentació a l’edat mitjana en el marc de l’explicació de la societat i la cultura de la seva època (que centrà en el període dels segles XII i XIII a l’Europa mediterrània).
A partir d’aquí va repassar esquemàticament la forma de vida dels tres estaments per acabar descrivint amb més detall les característiques generals de la seva forma d’alimentació, advertint però que en parlar dels clergues se centraria específicament en els monjos, ja que l’alimentació de l’alta jerarquia devia ser com la dels nobles i la dels capellans de poble devia ser com la dels pagesos. L’explicació va donar idea no tan sols dels aliments consumits sinó també de la disposició i continguts dels menjadors i les cuines tant dels palaus nobiliaris com dels monestirs.
Els poderosos, que no produïen res amb les seves pròpies mans, consumien molta carn vermella, pa blanc i vi de qualitat, i assaonaven els seus plats, amb tot tipus d’espècies que els donaven un sabor potent. Els aliments elaborats en les cuines nobiliàries els coneixem gràcies als primers llibres de receptes del segle XIV. Els seus banquets, tant pel seu contingut com per la seva disposició, eren tot un símbol de poder. Pel que fa als monjos, sabem que segons la regla de sant Benet havien de renunciar a la carn vermella (carn de quadrúpedes) i als condiments, i havien d’adoptar una dieta austera i bàsicament vegetariana, encara que segurament hi devia haver diferències entre el que estableix la regla i la realitat. Finalment, els pagesos que amb el seu treball garantien l’alimentació dels poderosos es veien obligats a renunciar als aliments més valuosos que produïen i s’alimentaven d’hortalisses, llegums i verdures bullides, amb una condimentació, com a molt, de cebes, alls o plantes aromàtiques, i el seu vi era d’una qualitat molt inferior.
Maria Soler, que havia començat amb un refrany, tancà la seva intervenció amb un altra dita que al seu parer resumia força bé el que havia anat explicant: «el ric menja quan vol, el pobre quan pot i el monjo quan li toca».
Després d’una hora de conferència, el nombrós públic assistent (més de setanta persones) va fer una colla de preguntes que van permetre a la Maria Soler esplaiar-se sobre qüestions d’allò més diverses (l’alimentació dels esclaus o dels artesans; el consum de cervesa; la molt tardana incorporació de les patates i els tomàquets vinguts d’Amèrica; la sal, el sucre i la mel; els aglans dolços; la cacera furtiva per part dels pagesos; la major o menor bondat de la dieta d’uns i altres i la seva esperança de vida…). Els temes no s’acabaven i caldrà que Àgora contacti un altre dia amb la conferenciant per poder entrar en més detalls.
ÀGORA 