Conferència “Per què tremola la Terra? Terratrèmols i altres vibracions”, a càrrec de Jordi Díaz l’onze de juny de 2024
Àgora acabà el curs 23-24 amb una xerrada de Jordi Díaz, doctor en Física i Geofísica Interna i investigador a l’Institut de Geociències de Barcelona del CSIC, que presentà un panorama dels tremolors de la Terra molt més enllà dels terratrèmols. I tot i que l’anàlisi dels sismes, de les les seves causes i dels seus efectes, més o menys catastròfics i devastadors, van ocupar la primera part de la seva intervenció, en la segona part va explicar com la Terra vibra molt per moltes altres causes.
Començà la seva exposició explicant que la sismologia és una ciència molt jove. Mites i filosofies han presentat al llarg dels segles teories de tota mena per entendre els terratrèmols, però la teoria de plaques que els explica científicament no va ser acceptada fins als anys seixanta del segle XX. Ara sabem que els sismes són moviments bruscos de la terra originats en alliberar-se sobtadament l’energia acumulada durant llargs períodes de temps com a conseqüència d’una fractura resultat de la deformació de la Terra. Els terratrèmols passen constantment i a molts llocs, però no a tot arreu, sinó sobretot en les zones de contacte de les grans plaques que constitueixen l’escorça terrestre.
Tot seguit centrà la seva exposició en dos grans terratrèmols recents, el de Turquia del 6 de febrer 2023 (de magnitud 7,8) i el de Taiwan del 2 d’abril del 2024 (de magnitud 7,4). Amb l’anàlisi d’ambdós fenòmens mostrà com les desgràcies humanes provocades pels sismes tenen a veure amb la magnitud del terratrèmol, però sobretot amb la preparació de les infraestructures. També ens explicà com s’observen i es mesuren els terratrèmols i quina infromació se’n treu. I acabà mostrant algunes imatges espectaculars del resultat del moviment de l’escorça durant i després d’un terratrèmol.
A continuació Jordi Díaz explicà com registrem els terratrèmols, aquests moviments ondulatoris que es propaguen per la terra com les ones en l’aigua. Les vibracions queden registrades a través d’un mecanisme de pèndol, que és el principi bàsic de tots els sismòmetres. I l’aprofitament de la informació dels sismòmetres més enllà dels límits estrictes de la detecció i mesura dels terratrèmols va ser el protagonista de la segona part de la conferència. L’extensa xarxa de sismòmetres existent registra vibracions provocades per fenòmens tant naturals com antròpics. «Abans ens centràvem en els terratrèmols i descartàvem aquestes altres vibracions i ara fem servir les dades sísmiques que abans despreciàvem com un complement per a altres disciplines». Mostrà així com els sismòmetres detecten i mesuren fenòmens naturals com les marees terrestres, les tempestes solars, el soroll de l’oceà, el cabal dels rius de muntanya, l’evolució del desglaç d’alta muntanya, els episodis de pluja intensa, els trons, o els bòlids que entren en l’atmosfera. Però els sismògrafs també detecten i mesuren fenòmens no naturals com les vibracions generades pel trànsit, pel metro, els focs artificials, les campanes, els helicòpters, els grans concerts, la celebració dels gols a l’estadi, la disminució de l’activitat durant el confinament i, en general, el batec de la ciutat.
I, com de costum, les nombroses intervencions del públic van ajudar a arrodonir la intervenció de Jordi Díaz, que així va poder entrar llargament en temes que no havia pogut desenvolupar al llarg de la seva intervenció.
En acabar l’acte, encara hi va haver temps per degustar un trosset de coca i brindar amb una copa de cava pel curs que acaba i pel que és a punt de començar.
ÀGORA 