[#LaCrònica] Mariona Millà: “Els elements bàsics dels artistes: línies, punts, equilibri, cromatisme… guien la mirada de l’espectador”

Conferència “Com mirar un quadre” de Mariona Millà el 14 d’octubre al Casal Popular

Com mirar un quadre

O també, “Com llegir un quadre”, va explicar la Mariona Millà en les seves primeres paraules al teatre del Casal. Una cinquantena llarga de persones omplien el pati de butaques que presentava un aspecte poc habitual: La pandèmia va fer que els membres del grup impulsor d’Àgora acomodessin els assistents amb la separació recomanada, tothom amb la seva mascareta i, per acabar, ben abrigats perquè portes i finestres estaven obertes per assegurar una bona ventilació del local.

Era la primera conferència del curs a porta tancada (és un dir), després de les tres organitzades a l’aire lliure.  I per fortuna, atès que un bon xàfec acompanyà l’entrada del públic a les set de la tarda. Però ni la pluja ni la pandèmia van acovardir gaire el públic, que tenia ganes d’escoltar la Mariona.

La seva va ser una repassada a alguns quadres especialment significatius al llarg de la història de la pintura amb l’objectiu d’anar mostrant els elements bàsics de la seva composició: línies, punts, equilibri, cromatisme… que són els “elements bàsics dels artistes” i que guien la mirada de l’espectador, tal com ens mostrà la Mariona a través de l’anàlisi del quadre d’Iliá Yefímovich Repin “Retorn inesperat”.

A partir d’aquesta presentació ens convidà a un viatge per la història de la pintura que s’ocupà principalment del retrat. El primer d’ells, l’autoretrat de Van Eyck (o “L’home del turbant vermell”) i l’espectacular retrat del matrimoni Arnolfini. Passà a través de Ghirlandaio (“el vell i el seu net”), Leonardo (“La dama de l’Ermini”), Sofonisba Anguissola (autoretrat), Hans Holbein (“Els ambaixadors” i “la dona lletja”) i Lavinia Fontana (retrat d’Antonietta González).

Deixant els pintors renaixentistes i passant al barroc, la Mariona presentà Jacint Rigau i el seu l’autoretrat i el retrat de Lluís XIV que comparà amb el retrat de Napoleó de Jean August Dominique Ingres, del qual també comentà el “bany turc”. Va fer també una anàlisi de la composició de la pintura rococó de Jean-Honoré Fragonard “El gronxador”.

Com es pot veure, les dones pintores van tenir una presència destacada al llarg de l’exposició de la Mariona, que va presentar obres d’Artemisa Gentileschi (autoretrat i “Dànae”) i Clara Peters. Amb aquesta darrera va fer una petita incursió en l’àmbit del bodegó on presentà també un bodegó de Zurbarán.

Entrant en la modernitat, aquesta repassada es va aturar en els autoretrats de Rembrandt, Delacroix (“Petit tigre jugant amb la seva mare”) i Caspar David Friedrich (“el caminant sobre el mar de boira”). Finalment, l’anàlisi d’obres de Edouard Manet (“esmorzar en l’herba” i “sol naixent”), Henri Matisse (“madame Matisse” i “la dansa”), Van Gogh (un autoretrat i “parell de botes”) i Edvard Munch (“el crit”) va cloure una exposició d’una hora i mitja que va ser inevitablement extensa però que es va fer curta.

[#Info] Ens traslladem, de nou, al Casal Popular

Benvolgut,

Tal com diu el programa Àgora, el dimarts 13 d’octubre tindrem el plaer de tenir amb nosaltres l’artista Mariona Millà, que ens parlarà de “Com mirar un quadre”. Com que la meteorologia comença a ser força inestable, l’acte ja no serà als Jardins del Museu sinó al Casal Popular. A ambdues entitats els agraïm la seva col·laboració en aquesta arrencada de curs.

Per tal de seguir les mesures de seguretat, especialment de separació entre persones en l’accés al recinte, et demanem que arribis amb cinc o deu minuts d’antelació per evitar acumulacions de darrera hora en l’accés i també per facilitar la distribució dels assistents al pati de butaques amb la separació adequada.

Ens veiem a la conferència!

El grup impulsor d’ÀGORA, l’aula de formació permanent de Vilassar de Dalt

[#LaCrònica] Marcel Mauri: “El periodisme treballa amb la veritat”

Conferència “Ètica i periodisme de qualitat en l’era de la desinformació” de Marcel Mauri el 22 de setembre als jardins del Museu Arxiu

Sobre ètica i periodisme

Totes les previsions havien coincidit des de feia dies: el dimarts 22 plourà. I la conferència d’en Marcel Mauri havia de ser -com la d’en Xavier Godàs la setmana passada-  a l’aire lliure, als jardins del Museu. A l’hora de la veritat, per fortuna, la meteorologia va ser més que amable (ni vent ni pluja) i va fer possible novament una vetllada agradable i tranquil·la a l’era de can Banús. Unes seixanta persones s’hi van aplegar per escoltar en Mauri parlant d’Ètica i periodisme. 

Després de comentar que estava molt content de poder fer una classe en públic per primera vegada després de mesos de comunicacions on-line, el conferenciant començà posant de manifest l’aparent contradicció en els termes del títol de la conferència: Ètica i periodisme semblen estar condemnats a ser vistos com a coses incompatibles, tant és així que en els estudis sobre el nivell de confiança que els mereixen les institucions, els ciutadans atorguen al periodisme un suspens clamorós en fiabilitat. Això és especialment preocupant atès que “el periodisme treballa amb la veritat”. Però aquesta poca confiança envers el periodisme no és universal, sinó que respon a les característiques específiques de la nostra “cultura periodística”. Com a altres països del sud d’Europa, a Catalunya i a Espanya el periodisme està molt influït per la política i en reflecteix amb intensitat les seves polaritzacions. 

En qualsevol cas, i amb independència de la seva percepció per part de la ciutadania, la tasca periodística viu sempre immersa en conflictes ètics sobre els seus límits, sobre el que pot ser dit o mostrat i el que no, sobre els límits del dret a la informació quan topa amb el dret a la intimitat de les persones. Siguin quins siguin aquests límits, però, sempre cal tenir present que el periodisme necessita la llibertat, com a element per poder-se desenvolupar.

Dit això, hi ha millor periodisme avui que abans? Mauri insistí en diferenciar entre el periodisme de qualitat (honest en la recerca de la veritat) i el mal periodisme (deshonest i trampós, que posa altres interessos per damunt de la veritat), per concloure que sempre hi ha hagut mal periodisme. En l’actualitat “segurament s’està fent molt mal periodisme, però també molt bon periodisme”.

A partir d’aquí, Marcel Mauri passà a analitzar el problema de la desinformació i de les notícies falses, en primer lloc diferenciant una cosa de l’altra en funció de la presència o absència d’intenció de mentir, de faltar a la veritat. I, a partir d’aquí plantejà la qüestió de “com posem garantir un periodisme de qualitat? Com ens protegim de la desinformació i de les fake news?”. Un periodisme de qualitat tan sols ho serà si es basa en un codi deontològic, en un codi ètic que els periodistes accepten com a base a l’hora de fer informació. Així doncs, un periodisme de qualitat tindrà límits, però aquests no han de venir de la regulació a través de lleis externes, sinó de l’autoregulació professional.

Acabà la seva reflexió parlant de la importància de les xarxes socials com a vehicle de transmissió d’informació. En l’actualitat tothom pot transmetre informació: “la ciutadania és l’element bàsic de difusió” (de notícies de tota mena), però el periodisme segueix essent necessari: Davant de les xarxes socials, “és imprescindible que el periodisme demostri que és útil”, com a vehicle de transmissió honesta d’una informació fiable i garantida. I nosaltres, com a usuaris de les xarxes socials, el millor que podem fer davant d’una informació no garantida ni fiable és, simplement, no difondre-la.

[#LaCrònica] Xavier Godàs: “El control popular sobre el poder s’ha de poder conjugar també en situacions d’emergència”

Conferència “La corba social de la pandèmia” de Xavier Godàs el 15 de setembre als jardins del Museu Arxiu

Pandèmia, Protecció Social i Democràcia
La primera conferència d’Agora després de l’aturada de l’estiu va ser en un entorn nou: els jardins del Museu Arxiu de Vilassar van acollir les paraules d’en Xavier Godàs a un públic de prop de seixanta persones. La situació de pandèmia feia preferible fer actes a l’aire lliure, però la tranquil·litat del vespre i la màgia especial del jardí van ajudar a construir un entorn molt acollidor. Sembla que la idea del grup impulsor d’Àgora és aprofitar aquest espai mentre el temps ho permeti.

En Xavier Godàs anà desplegant una reflexió sobre els efectes de la pandèmia de la Covid19 en la societat que, més enllà de la salut, “impacta de ple en un context en què tot just es recuperaven pautes de reversió de les retallades en serveis públics essencials”. El resultat d’aquest aquest impacte és, dit ras i curt, que “s’enfonsen aquells que ja eren vulnerables i cauen els segments de població que fregaven la precarietat.”

D’altra banda, la crisi entra en conflicte amb l’individualisme com a valor central de la nostra cultura. En paraules de Godàs: “la pandèmia ha vingut a trastocar, ni que sigui conjunturalment, l’autosuficiència normativa de la pròpia individualitat. Perquè la Covid-19 no es combat si no és en clau comunitària.” La crisi sanitària ens ha obligat a posar l’accent en la primera persona del plural (i no tan sols en el jo individual).

La pandèmia ha plantejat el repte de la protecció social i “fa necessari un gran marc d’acord polític sobre aquesta protecció bàsica” que “s’ha de treballar amb temps, més enllà de les mesures d’urgència.” Sobre aquesta qüestió, en Xavier va insistir especialment en  la proposta de Renda Bàsica de Ciutadania que, va dir, cal “prendre’s seriosament, com el nucli d’aquesta protecció bàsica necessària per viure i per donar la possibilitat de realitzar vides lliures.” D’altra banda, donar seguretat als ciutadans és important, perquè “en temps d’incerteses i experiències de vida en caiguda lliure, la democràcia corre perill”, i la història posa de manifest que aquest clima general d’incertesa genera fàcilment l’enfortiment de les respostes autoritàries.

A partir d’aquí, en Xavier va entrar en la reflexió sobre si promoure la salut i promoure la llibertat (i la democràcia) poden ser objectius incompatibles. I defensà especialment que “si en democràcia l’ideal normatiu és el control popular sobre el poder, aquest valor s’ha de poder conjugar també en situacions d’emergència” , a partir d’un discurs que fugi “del supòsit que la ciutadania és a priori sospitosa de ser irresponsable i que abans que res cal assegurar-ne el control.” Aquest és un discurs perillós i preocupant perquè condueix  a la conclusió de que “l’aspiració de la democràcia passa a ser un valor relatiu.”

Després d’una hora llarga, el públic va tenir ocasió de plantejar els seus dubtes i reflexions a l’entorn de les paraules d’en Xavier, que va tenir ocasió de manifestar la seva preocupació pels discursos buits i superficials que omplen massa sovint els missatges dels polítics, fugint així de la complexitat de la realitat  i devaluant la democràcia. Acabà l’acte amb l’anunci per la pròxima setmana de la conferència Marcel Mauri que gairebé podia ser la continuació d’aquest epíleg d’en Xavier: “Ètica i periodisme de qualitat en l’era de la desinformació”.

Podeu consultar l’article en el qual es va basar la conferència mitjançant el següent enllaç:

[#Info] Comença el curs 2020-2021

Benvolgut/da

Ens plau posar-nos en contacte amb tu per posar-te al dia de les activitats d’ÀGORA programades per aquest mes de setembre:

–          Dimarts 15 de setembre: “LA CORBA SOCIAL DE LA PANDÈMIA. PROLIFERACIÓ I ACCENTUACIÓ DE LES DESIGUALTATS” a càrrec de Xavier Godàs Pérez.

–          Dimarts 22 de setembre: “ÈTICA I PERIODISME DE QUALITAT EN L’ERA DE LA DESINFORMACIÓ” a càrrec de Marcel Mauri de los Ríos.

Les dues conferències es faran a l’era de Can Banús a les 19h (al carrer Marquès de Barbarà 9). Mentre les temperatures ho permetin, procurarem fer els actes a l’aire lliure per evitar qualsevol perill de contagi. L’era de can Banús ens permetrà respectar les mesures de separació necessàries i  gaudir de la fresca de finals d’estiu en un entorn molt acollidor. Si creus que podries passar fred, no dubtis de portar, a més de la mascareta preceptiva, alguna peça d’abric. Només faltaria que, per fugir del coronavirus, acabéssim constipats!

L’aforament dels actes és limitat, però els socis d’ÀGORA tindran l’entrada lliure garantida (en aquest moment hi ha inscrites al curs 2020/21 més de seixanta persones). Les persones que no siguin sòcies podran entrar només si hi ha places lliures, i previ pagament de 5 euros.

Les dues conferències d’aquest mes venen en dues setmanes consecutives, però a partir d’octubre començarem amb el ritme quinzenal habitual, als dimarts segon i quart de cada mes. Les circumstàncies ens impedeixen determinar el lloc de cada conferència, però ja te n’anirem informant puntualment. 

T’adjuntem de nou el programa del curs i esperem poder compartir amb tu aquestes dues vetllades amb què reprenem l’activitat després de la pausa d’agost.

Gràcies pel teu interès

El Grup Impulsor d’ÀGORA, l’aula de formació permanent de Vilassar de Dalt

Enllaç: https://agoraformaciopermanentvilassar.files.wordpress.com/2020/07/programa-c380gora.pdf

[#LaCrònica] Jordi Casabona: “Tenim gran capacitat científica per preveure el que pot passar i el que hauríem de fer per evitar-ho, però no tenim la capacitat de fer el que hauríem d’haver fet”

Conferència “La pandèmia del SARS-COV-2. Una més?” de Jordi Casabona el 21 de juliol a l’era de Can Rafart per les vetlles d’estiu

Nit tranquil·la de juliol, ni massa fresca ni calorosa, a l’era de Can Rafart.

El grup impulsor d’Àgora presentava, dins del cicle de propostes de les vetlles d’estiu, la primera conferència del curs 2020-21 amb un títol de rigorosa actualitat: “La pandèmia del SARS-COV-2, una més?”. I amb un conferenciant especialista en el tema i alhora figura coneguda (i reconeguda) al poble: en Jordi Casabona.

A les deu en punt s’inicià l’acte. La Carola Llauró, alcaldessa i regidora de cultura, va fer un breu parlament tot reivindicant el paper essencial de la cultura al llarg del confinament i la necessitat de mantenir viva l’activitat cultural, malgrat les circumstàncies. En Josep Maria Altés presentà el conferenciant i aquest ocupà el seu lloc i inicià el que havia de ser una conferència brillant que, després del torn de preguntes, acabaria pels volts de quarts de dotze.

Ajudat constantment per unes imatges que anaven il·lustrant les seves paraules, en Jordi començà aclarint una terminologia que, al llarg d’aquests mesos ha acabat fent-se familiar. Familiar però no per això menys necessitada d’aclariments. I a clarificar una colla de conceptes dedicà la primera part de la conferència. Tot seguit s’endinsà en l’anàlisi d’altres pandèmies del passat i de les seves circumstàncies. Aquesta repassada a la història havia de servir per comprendre millor les característiques de les epidèmies en general i de la que ens afecta en particular.

Passà a continuació a l’anàlisi del SARS-COV-2, on s’origina, com es detecta, com es manifesta i com es pot disminuir el contagi. Insistí especialment a remarcar que un fenòmen com aquest no era gens imprevisible, sinó al contrari: ens explicà com havia estat previst des de fa temps. “Tenim gran capacitat científica per preveure el que pot passar i el que hauríem de fer per evitar-ho, però no tenim la capacitat de fer el que hauríem d’haver fet”.

Acabà la conferència amb un emotiu poema seu escrit a partir de la seva experiència personal com a víctima de l’epidèmia. La gran quantitat d’intervencions posà de manifest l’interès del públic (prop de setanta persones) pel tema.

Una conferència brillant, rigorosa i amena per iniciar el nou curs Àgora.

[#Info] RECOMENCEM! Aquest és el programa 20-21

Benvolgut,

Ens plau tornar-nos a posar en contacte amb tu per presentar-te la Programació d’Àgora del curs 2020-21. Ja te la miraràs amb detall, però en voldríem destacar:

  • Conté un total de 19 conferències, que van de juliol de 2020 fins al juny de 2021.
  • Inclou les conferències cancel·lades d’aquest curs 2019-20.
  • Manté el preu d’inscripció en 35€, però incrementa de nombre conferències. No obstant això, el cost de la inscripció pels actuals socis només serà de 25€ en compensació per la cancel·lació de les conferències del curs 2019-20.
  • Incorpora un Taller d’òpera de tres dimecres consecutius durant el mes de gener. El preu d’aquest taller serà de 15€ per als socis i 20€ per als no socis.

Per renovar la inscripció a Àgora no has d’omplir cap formulari. Si tens domiciliat el pagament, la inscripció es renovarà automàticament. Sinó, només has de fer una transferència de 25€, ja des d’ara, al compte ES54 2100 0382 4602 0034 1063. També pots pagar en efectiu a Can Baylach (Àngel Guimerà 15). Els socis que no renovin la seva inscripció podran assistir sense cap cost a les cinc conferències del curs 2019-2020 que es van haver de cancel·lar.

Si et vols associar a Àgora i contribuir a consolidar el projecte. Només cal:

  • Omplir el butlletí d’inscripció (en trobaràs a Can Baylach o a la biblioteca de Can
    Manyer, i el pots descarregar de la pàgina web d’Àgora) i lliurar-lo a la Biblioteca o a Can Baylach (Carrer Àngel Guimerà, 15).
  • Pagar la quota de 35€:
    • Amb una transferència al compte ES54 2100 0382 4602 0034 1063.
    • Domiciliant el pagament (omplint les teves dades al full d’inscripció).
    • En efectiu a Can Baylach.

Al programa no es precisa el lloc de les conferències, però t’avancem que estem treballant perquè la Sala polivalent de can Rafart siguin el nou espai Àgora. És un local ampli i agradable, on podrem guardar les mesures de seguretat vigents (mascaretes, distància, higiene). Així podrem gaudir del plaer de retrobar-nos per aprendre i dialogar.

Iniciarem la programació del curs amb una conferència oberta a tothom a les Vetlles d’Estiu. Serà a l’aire lliure, a l’era de Can Rafart, el dimarts 21 de juliol a les 22. En Jordi Casabona, metge epidemiòleg, ens parlarà de les pandèmies. Serà una bona ocasió per reunir-nos de nou i reprendre la nostra activitat. No cal dir que ens agradarà molt que ens hi acompanyis.

Trobaràs els detalls de la informació del curs al Programa. Si el guardes al mòbil o a l’ordinador, sempre el tindràs a mà. Com sempre, t’agrairem que en facis difusió entre les teves amistats i les convidis a fer-se sòcies. Contribuiràs així a consolidar el projecte Àgora.

Gràcies pel teu interès

El grup impulsor d’ÀGORA

Enllaç: https://agoraformaciopermanentvilassar.files.wordpress.com/2020/07/programa-c380gora.pdf

[#Info] #ÀgoraAcasa ja compta amb 25 propostes!

El projecte #ÀgoraAcasa, que es va inciar en motiu del confinament per la Covid-19 amb l’objectiu de seguir compartint el coneixement dels nostres conferenciants aquests dies que no ens pogut moure de casa de forma habitual, ja compta amb 25 propostes.

La gran majoria d’aquestes propostes tenen relació amb conferenciants del curs 2019-2020 i també hem fet algun avançament de la propera temporada.

Hem anat publicant aquestes propostes a les xarxes socials d’Àgora (Twitter, Facebook i Instagram) i ara també les hem recopilat a un web per tal que les pugueu consultar totes juntes.

Aprofitem per donar-vos ànims i desitjar-vos que tots estigueu bé. Tenim moltes ganes de tornar a compartir Àgora amb tots vosaltres.

Enllaç: https://linktr.ee/agoravilassar

[#LaCrònica] Xavier Godàs: “La pandèmia ens ajudarà a pensar que hi ha problemes que només amb l’exercici de la voluntat individual no es poden resoldre.”

Conversa “Confinar-nos el 2020” entre Xavier Godàs i Josep Maria Altés. 29 d’abril de 2020 per la Festa Major dels Sants Màrtirs #Enslamereixem

(Al final de la notícia trobareu l’enllaç per poder tornar a visualitzar la conversa)

En el marc d’una insòlita Festa Major dels Sants Màrtirs a través de les xarxes socials, Àgora ha ofert una entrevista amb Xavier Godàs conduïda per Josep Maria Altés sobre les repercussions de la pandèmia del coronavirus en la societat. Les mesures davant la situació sanitària han obligat a ajornar les conferències d’Àgora previstes fins a final de juny, però aquesta entrevista ha posat de manifest que Àgora segueix activa malgrat la paràlisi obligada de totes les activitats socials.

Tal com estava programat, a les set de la tarda ha començat el col·loqui. En Xavier ha destacat en primer lloc el caràcter de “sacsejada general” d’una pandèmia que ha obligat als països occidentals a la improvisació perquè “hi ha hagut un deix d’etnocentrisme, pensant que això de les epidèmies era cosa de llocs llunyans, a Àsia o a Àfrica”. Tot seguit ha assenyalat que hi ha un perill davant situacions com l’actual: “que deixem d’exercir la ciutadania” i que “estem obligats a plantejar-nos quin tipus de resposta hauríem de donar a la pregunta sobre “qui ha de decidir? Si un grup d’experts dels quals no en sabem ni el nom o la societat civil de forma democràtica.”

Davant la pregunta sobre la dificultat de fer compatible l’autoritat dels experts, tècnics en salut pública o economistes, amb la democràcia, en Xavier ha puntualitzat que “la ciència el que fa és pronosticar què passarà si les coses segueixen d’una determinada manera, no defineix un futur inexorable”. A partir de la informació dels especialistes, és la resposta de les persones el que definirà com serà aquest futur. I en aquesta resposta “és molt important que exercim la corresponsabilitat ciutadana.” Perquè enfront del prejudici de que la ciutadania és irresponsable cal que ens adonem que “hi ha algunes conductes irresponsables, però també hi ha responsabilitat”.

A continuació en Josep Maria Altés ha llegit una frase d’en Xavier en un escrit sobre la pandèmia: “hi ha trets culturals que condicionaven el nostre comportament que han estat tensats i posats en qüestió. Què està passant amb l’individualisme, l’etnocentrisme, el progressisme i l’inconformisme?”, i li ha demanat que expliqui en quin sentit aquests elements han estat posats en qüestió. Deixant de banda l’etnocentrisme del que ja havia parlat, pel que fa a l’individualisme, la crisi actual ha posat de manifest que hi ha problemes que no podem resoldre individualment sinó que requereixen un comportament col·lectiu. Pel que fa al progressisme, la idea de progrés automàtic, vigent des de la Segona Guerra Mundial, ja havia quedat malmesa en la crisi del 2008 i ara ha quedat tocada de mort. Finalment, pel que fa a l’inconformisme, aquesta ha estat la primera vegada en molt de temps que la inconformitat no ha estat un valor important, sinó que ho han estat la conformitat i la disciplina.

Preguntat sobre la importància i els perills del sentiment d’inseguretat i de la por en la societat, en Xavier exposa que aquests són sentiments naturals, i que “anem a les palpentes”. El poder sempre juga amb la inseguretat i amb la por, i sempre que ha fet un ús instrumental d’aquests sentiments, el resultat ha estat un sistema autoritari. Enfront d’això defensa que només hi ha dues alternatives, o una gestió democràtica i transparent de la inseguretat, o deslliurar-nos de la pròpia responsabilitat i que algú altre decideixi per nosaltres. Massa sovint tenim la temptació de buscar salvadors, herois. “Aquesta pulsió és de tot menys democràtica”, conclou.

Als darrers minuts del col·loqui, en Xavier ha fet una reflexió sobre la necessitat que els que havien quedat mig tocats, o del tot, per la crisi del 2008 no quedin totalment marginats. Això dependrà, diu, per la forma en què reaccionin els que encara “poden anar tirant”. Caldrà “buscar mecanismes d’inclusió per garantir que no empitjori situació de joves, aturats…”. I, en la seva reflexió final, ha comentat que “no crec que puguem aspirar a canvis molt immediats de valors, però la pandèmia ens ajudarà a pensar que hi ha problemes que només amb l’exercici de la voluntat individual no es poden resoldre.”

Després de respondre algunes intervencions de l’audiència, l’acte ha acabat amb la presentació de les 17 conferències del programa d’Àgora per al curs 2020/21.

Podeu repescar la conversa aquí:

[#Info] Vilassar celebrarà la Festa Major confinada i nosaltres hi serem!

Benvolgut i benvolguda,

La situació de confinament en què ens trobem ha obligat a cancel·lar els actes previstos amb motiu de la Festa Major dels Sants Màrtirs. Malgrat tot, s’ha posat en marxa una iniciativa per celebrar-la a les xarxes socials amb activitats organitzades per les diverses entitats del poble. A Àgora hi hem volgut contribuir, i ho farem amb una entrevista a en Xavier Godàs per part d’en Josep Maria Altés.

Nosaltres també hem hagut de cancel·lar les conferències que teníem programades a l’abril i al maig (també molt probablement la del juny), però teníem previst acabar aquest curs, o començar el pròxim, segons les circumstàncies, amb una conferència d’en Xavier Godàs sobre la pandèmia i els seus efectes en la societat. Així doncs, l’entrevista  (amb el títol “Confinar-nos l’any 2020”) serà un tastet de cara a aquesta conferència.

També aprofitarem aquest contacte virtual per presentar-te algunes de les conferències d’Àgora programades per al curs 2020/21, tot i que pensem enviar-te el programa complet a finals de maig o començaments de juny.

Podràs veure l’entrevista en directe  –i participar-hi-  a través d’Instagram el dia 29 a les set de la tarda. És clar que no podem substituir de cap manera l’interès i l’encant de trobar-nos i saludar-nos en una conferència en viu, però no dubtem que participar plegats en un acte a través de les xarxes ens permetrà mantenir encesa la flama de pertànyer a una comunitat, a un poble viu.

Us adjuntem el programa complet de la Festa Major i us esperem el dimecres 29, a les 7 del vespre a Instagram  @àgora.vilassar

El Grup Impulsor d’Àgora

Create your website with WordPress.com
Per començar