[#Info] Convoquem la 1a assemblea de socis d’Àgora

Benvolguts i benvolgudes,

El divendres 11 de desembre a les 19h farem la primera assemblea de socis d’Àgora en format telemàtic.

Els estatuts d’Àgora estableixen l’obligatorietat de fer una assemblea ordinària anual de socis. I volem aprofitar l’oportunitat per parlar de com ha anat el primer curs de la nostra associació i els plans de futur. Aquest és l’ordre del dia previst:

  1. Presentació de l’assemblea.
  2. Presentació i aprovació si s’escau de la memòria del curs 2019-20 i del programa del curs 2020-21.
  3. Presentació i aprovació, si s’escau, dels comptes del curs 2019-20 i del pressupost del curs 2020-21.
  4. Proposta de modificació de l’article 27 dels estatuts de l’associació.
  5. Elecció de la nova Junta de l’associació
  6. Torn obert de paraules

Les assemblees de socis són grans oportunitats de participació en el present i futur d’Àgora i per això ens faria molta il·lusió poder comptar amb el màxim d’assistència dels nostres associats.

Seguirem en contacte. Gràcies pel teu interès i pel teu suport.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#Info] Hem d’ajornar la conferència de la Marta Grau

Benvolguts i benvolgudes,

Tot i les notícies que han sortit avui sobre la possible represa de l’activitat cultural a partir de dilluns, per previsió i disponibilitat de la ponent, ens veiem obligats a ajornar la conferència del proper dimarts dia 24 de novembre.

La xerrada ajornada era de la Marta Grau amb el títol “Escriure per a televisió: de Shakespeare al serial televisiu“. Com en l’anterior conferència sobre Guastavino que també vam ajornar, mirarem de poder-la reprogramar tan aviat com sigui possible.

Tanmateix, i reprenent les bones notícies sobre la cultura comunicades avui, esperem poder seguir amb el nostre calendari a partir d’ara. La propera conferència, en principi, serà la d’en Carles Buenacasa el dia 15 de desembre al Casal i en reproducció en directe per YouTube. Ja us anirem informant.

Gràcies pel vostre suport. Fins aviat.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#LaCrònica] Nemrod Carrasco: “En el fons, no tenim cap poder sobre la nostra felicitat”

Conferència “D’Epicur a Freud: tres visions sobre la felicitat i un desencís” de Nemrod Carrasco el 27 d’octubre al Casal Popular

En el fons, no tenim cap poder sobre la nostra felicitat

En un ambient inevitablement impregnat de preocupació per les inquietants notícies entorn de la pandèmia, Nemrod Carrasco s’adreçà a la cinquantena llarga de persones que s’aplegaren al Casal després d’haver reservat la seva plaça. Unes vint-i-cinc més van seguir des de casa la conferència que per primera vegada es transmetia als socis d’Àgora per internet.

Nemrod Carrasco començà presentant l’objectiu de la xerrada: Reflexionar sobre les
perplexitats que hi ha entorn del concepte de felicitat. “La Filosofia no ens pot ajudar a ser feliços, tot i que la filosofia és un dels grans tòpics de la Història de la Filosofia”. I, malgrat tot, triomfen, des de Lou Marinoff i altres “filòsofs de la felicitat” programes i llibres en què el coaching, l’autoajuda i la filosofia es confonen amb facilitat. Segons els filòsofs de la felicitat, la història de la Filosofia ens ofereix resposta als nostres problemes existencials, de manera que “petites dosis de filosofia ens ajuden a assolir la felicitat.” Què ha passat perquè la filosofia hagi acabat convertida en una teràpia?

Els filòsofs de la felicitat ens recomanen coses com ara “sortir de la nostra zona de confort” o “reinventar-nos” i ens volen fer creure que la felicitat és quelcom que depèn de nosaltres, de l’esforç de cadascú, i que la filosofia té un paper a l’hora d’assolir aquest objectiu. Però la Història de la Filosofia ens mostra un panorama ben diferent, que Nemrod Carrasco il·lustrà repassant quatre punts d’aquesta història.

En primer lloc, Epicur. Ell es preguntava de què serveixen la filosofia i els grans conceptes teòrics, de què serveix conèixer la veritat si al final no podem ser feliços? No podem deslligar la veritat de la felicitat. Potser la veritat no ens fa feliços, però potser és el primer pas per assolir la felicitat, en la mesura que ens permeti deslliurar-nos de les idees que ens causen dolor. Epicur no ens diu què és la felicitat, les seves intencions són molt més modestes: l’únic criteri de felicitat és el plaer. Però Epicur no és un hedonista superficial ja que ens parla del plaer de forma totalment negativa: és l’absència de dolor. La seva filosofia presenta molts punts de connexió amb la dels estoics, de Zenó i Sèneca fins a Marc Aureli.

En segon lloc, doncs, Nemrod ens parlà de la filosofia estoica. Tant la seva concepció de la felicitat com la d’Epicur són molt diferents de la nostra: La felicitat no és una qüestió personal, ni un sentiment interior, ni una realització individual. Per al estoics significa sortir de nosaltres mateixos i comprendre la nostra inclusió en un tot, com si fóssim una pinzellada en un quadre. La felicitat no és un estat sinó un trajecte sense fi. Tot el que hem adquirit ho podem perdre, així que l’equilibri de la felicitat és molt inestable -perquè vivim en un món insegur- i això és el que ens diferencia dels déus. Pensen els estoics que cal que no ens deixem dominar per les passions: el savi ha de romandre impertorbable, sobretot per treure’s la culpa d’allò que no depèn de nosaltres (no som culpables de no ser feliços!). Aquesta absència de desig i passió és un veritable abisme entre la felicitat dels estoics de la nostra. La pregunta, per a ells, no és “quins desigs vols realitzar per ser feliç?” sinó “quins desigs cal evitar per ser feliç?”. L’objectiu del savi és el de no quedar esclavitzat per uns desigs que no són els seus.

En tercer lloc, Nemrod centrà la seva reflexió en la filosofia de Kant, que entenia que la felicitat ni tan sols hauria de ser una qüestió filosòfica ja que, atesa la seva diversitat i individualitat, és impossible construir-ne un concepte racional. En la felicitat no impera la raó sinó la imaginació i, per tant no hi pot haver un Saber de la felicitat (si algú sap què és la felicitat, és que ens està mentint). No hi ha manera d’universalitzar la felicitat, ja que és capriciosa arbitrària, independent de la voluntat. Per això, la moral no es pot fonamentar en la felicitat. Més tard, Schopenhauer sostindrà que la felicitat és un concepte lamentable i que la raó no pot sotmetre la vida, i molt menys, canviar-la.

La quarta i darrera reflexió la dedicà Nemrod a Freud, i especialment en dues de les seves obres. La primera, El malestar de la cultura: com és possible que la nostra civilització, tan avançada i pròspera, es trobi tan lluny de la felicitat? Com pot ser que no estem satisfets? Quin és l’origen d’aquest malestar? La resposta de Freud és que hi ha una incompatibilitat entre cultura i felicitat. Hi ha malestar perquè l’enriquiment de la cultura no ens surt de franc sinó que ens obliga a pagar peatge en forma de repressió, de manera que a canvi de l’increment cultural perdem felicitat. Una i altra no es poden harmonitzar. A la segona obra que analitzà Nemrod, Més enllà del principi de plaer, Freud sosté que més enllà del principi de plaer i del principi de realitat hi ha una pulsió de mort. Com a conseqüència, la nostra felicitat no coincideix amb el que ens és plaent. Aquesta pulsió de mort, a diferència del principi de realitat, no és fora de nosaltres sinó que es troba allotjada en el subjecte. En la psique hi ha una força que saboteja qualsevol intent de ser feliços. Es tracta d’un instint de destrucció difícil d’entendre i enigmàtic, perquè va en contra del nostre interès, però és quelcom amb el que hem de conviure.

Després de l’anàlisi d’aquestes quatre filosofies, Nemrod Carrasco conclogué que “tot llegint l’austeritat d’Epicur, la indiferència dels estoics, la reivindicació kantiana d’una vida digna i la incompatibilitat que planteja Freud entre cultura i felicitat, resulta força sorprenent comprovar com hem pogut passar d’aquestes tres visions de la felicitat i del desencís freudià al domini actual de la felicitat imperativa” i de la filosofia com a còmplice. Els filòsofs de la felicitat defensen que estem quasi obligats a ser feliços, que si no ho som és culpa nostra, i que la filosofia ens pot ajudar a ser feliços. Enfront d’aquests filòsofs Nemrod acabà la seva intervenció afirmant que “en el fons, no tenim cap poder sobre la nostra felicitat.”

Tot seguit donà pas a un interessant col·loqui, on Nemrod respongué amb extensió i detall les preguntes del públic. L’acte acabà ben després d’una molt interessant hora i mitja de filosofia.

[#Info] Les noves mesures ens fan ajornar la conferència sobre Rafael Guastavino

Benvolguts i benvolgudes,

Fa uns dies vam llançar una enquesta als nostre associats per saber si preferien ajornar o retransmetre per internet la següent conferència. Una clara majoria de les respostes s’han inclinat per l’ajornament. Us agraïm la vostra participació i us comuniquem, en conseqüència, que la xerrada de l’Agàpit Borràs i en Ramon Vilà “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York”, prevista per l’onze de novembre, queda ajornada. Teníem previst que aquesta xerrada es fes a la Massa, l’obra de Guastavino a Vilassar, i confiem que s’hi podrà fer aviat. 

La pregunta naixia arran d’una nova experiència que vam iniciar a la conferència d’en Nemrod Carrasco: la difusió en directe per als socis. Combinant presencialitat al Casal Popular amb virtualitat pel nostre canal de Youtube. N’estem força satisfets, però estem treballant per millorar aquest servei. Si no la vau poder seguir o si us agradaria repassar-la, recordeu que els socis podeu veure la conferència en aquest enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=Ge2cM5flnlU

Esperem poder seguir amb el nostre calendari sense més entrebancs. La propera conferència, en principi, serà la de la Marta Grau el dia 24 de novembre al Casal. Ja us anirem informant.

Gràcies pel vostre suport. Fins aviat.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#Info] Els resums il·lustrats de Cristina Bueno

La Cristina Bueno, una sòcia d’Àgora i il·lustradora, ens ha enviat recentment uns resums d’algunes conferències esquematitzats amb il·lustracions:

Ens ha semblat un document magnífic i que volíem compartir amb tots vosaltres. A més, sempre que sigui possible els afegirem al post de “La Crònica” que fem de totes les conferències i que podeu trobar fent clic aquí.

Aprofitem per convidar-vos a seguir a la Cristina Bueno al seu Instagram (@cristinabuenoa) i gaudir de les seves magnífiques il·lustracions.

Moltes gràcies, Cristina!

El grup impulsor d’ÀGORA

[#LaCrònica] Mariona Millà: “Els elements bàsics dels artistes: línies, punts, equilibri, cromatisme… guien la mirada de l’espectador”

Conferència “Com mirar un quadre” de Mariona Millà el 14 d’octubre al Casal Popular

Com mirar un quadre

O també, “Com llegir un quadre”, va explicar la Mariona Millà en les seves primeres paraules al teatre del Casal. Una cinquantena llarga de persones omplien el pati de butaques que presentava un aspecte poc habitual: La pandèmia va fer que els membres del grup impulsor d’Àgora acomodessin els assistents amb la separació recomanada, tothom amb la seva mascareta i, per acabar, ben abrigats perquè portes i finestres estaven obertes per assegurar una bona ventilació del local.

Era la primera conferència del curs a porta tancada (és un dir), després de les tres organitzades a l’aire lliure.  I per fortuna, atès que un bon xàfec acompanyà l’entrada del públic a les set de la tarda. Però ni la pluja ni la pandèmia van acovardir gaire el públic, que tenia ganes d’escoltar la Mariona.

La seva va ser una repassada a alguns quadres especialment significatius al llarg de la història de la pintura amb l’objectiu d’anar mostrant els elements bàsics de la seva composició: línies, punts, equilibri, cromatisme… que són els “elements bàsics dels artistes” i que guien la mirada de l’espectador, tal com ens mostrà la Mariona a través de l’anàlisi del quadre d’Iliá Yefímovich Repin “Retorn inesperat”.

A partir d’aquesta presentació ens convidà a un viatge per la història de la pintura que s’ocupà principalment del retrat. El primer d’ells, l’autoretrat de Van Eyck (o “L’home del turbant vermell”) i l’espectacular retrat del matrimoni Arnolfini. Passà a través de Ghirlandaio (“el vell i el seu net”), Leonardo (“La dama de l’Ermini”), Sofonisba Anguissola (autoretrat), Hans Holbein (“Els ambaixadors” i “la dona lletja”) i Lavinia Fontana (retrat d’Antonietta González).

Deixant els pintors renaixentistes i passant al barroc, la Mariona presentà Jacint Rigau i el seu l’autoretrat i el retrat de Lluís XIV que comparà amb el retrat de Napoleó de Jean August Dominique Ingres, del qual també comentà el “bany turc”. Va fer també una anàlisi de la composició de la pintura rococó de Jean-Honoré Fragonard “El gronxador”.

Com es pot veure, les dones pintores van tenir una presència destacada al llarg de l’exposició de la Mariona, que va presentar obres d’Artemisa Gentileschi (autoretrat i “Dànae”) i Clara Peters. Amb aquesta darrera va fer una petita incursió en l’àmbit del bodegó on presentà també un bodegó de Zurbarán.

Entrant en la modernitat, aquesta repassada es va aturar en els autoretrats de Rembrandt, Delacroix (“Petit tigre jugant amb la seva mare”) i Caspar David Friedrich (“el caminant sobre el mar de boira”). Finalment, l’anàlisi d’obres de Edouard Manet (“esmorzar en l’herba” i “sol naixent”), Henri Matisse (“madame Matisse” i “la dansa”), Van Gogh (un autoretrat i “parell de botes”) i Edvard Munch (“el crit”) va cloure una exposició d’una hora i mitja que va ser inevitablement extensa però que es va fer curta.

[#Info] Ens traslladem, de nou, al Casal Popular

Benvolgut,

Tal com diu el programa Àgora, el dimarts 13 d’octubre tindrem el plaer de tenir amb nosaltres l’artista Mariona Millà, que ens parlarà de “Com mirar un quadre”. Com que la meteorologia comença a ser força inestable, l’acte ja no serà als Jardins del Museu sinó al Casal Popular. A ambdues entitats els agraïm la seva col·laboració en aquesta arrencada de curs.

Per tal de seguir les mesures de seguretat, especialment de separació entre persones en l’accés al recinte, et demanem que arribis amb cinc o deu minuts d’antelació per evitar acumulacions de darrera hora en l’accés i també per facilitar la distribució dels assistents al pati de butaques amb la separació adequada.

Ens veiem a la conferència!

El grup impulsor d’ÀGORA, l’aula de formació permanent de Vilassar de Dalt

[#LaCrònica] Marcel Mauri: “El periodisme treballa amb la veritat”

Conferència “Ètica i periodisme de qualitat en l’era de la desinformació” de Marcel Mauri el 22 de setembre als jardins del Museu Arxiu

Sobre ètica i periodisme

Totes les previsions havien coincidit des de feia dies: el dimarts 22 plourà. I la conferència d’en Marcel Mauri havia de ser -com la d’en Xavier Godàs la setmana passada-  a l’aire lliure, als jardins del Museu. A l’hora de la veritat, per fortuna, la meteorologia va ser més que amable (ni vent ni pluja) i va fer possible novament una vetllada agradable i tranquil·la a l’era de can Banús. Unes seixanta persones s’hi van aplegar per escoltar en Mauri parlant d’Ètica i periodisme. 

Després de comentar que estava molt content de poder fer una classe en públic per primera vegada després de mesos de comunicacions on-line, el conferenciant començà posant de manifest l’aparent contradicció en els termes del títol de la conferència: Ètica i periodisme semblen estar condemnats a ser vistos com a coses incompatibles, tant és així que en els estudis sobre el nivell de confiança que els mereixen les institucions, els ciutadans atorguen al periodisme un suspens clamorós en fiabilitat. Això és especialment preocupant atès que “el periodisme treballa amb la veritat”. Però aquesta poca confiança envers el periodisme no és universal, sinó que respon a les característiques específiques de la nostra “cultura periodística”. Com a altres països del sud d’Europa, a Catalunya i a Espanya el periodisme està molt influït per la política i en reflecteix amb intensitat les seves polaritzacions. 

En qualsevol cas, i amb independència de la seva percepció per part de la ciutadania, la tasca periodística viu sempre immersa en conflictes ètics sobre els seus límits, sobre el que pot ser dit o mostrat i el que no, sobre els límits del dret a la informació quan topa amb el dret a la intimitat de les persones. Siguin quins siguin aquests límits, però, sempre cal tenir present que el periodisme necessita la llibertat, com a element per poder-se desenvolupar.

Dit això, hi ha millor periodisme avui que abans? Mauri insistí en diferenciar entre el periodisme de qualitat (honest en la recerca de la veritat) i el mal periodisme (deshonest i trampós, que posa altres interessos per damunt de la veritat), per concloure que sempre hi ha hagut mal periodisme. En l’actualitat “segurament s’està fent molt mal periodisme, però també molt bon periodisme”.

A partir d’aquí, Marcel Mauri passà a analitzar el problema de la desinformació i de les notícies falses, en primer lloc diferenciant una cosa de l’altra en funció de la presència o absència d’intenció de mentir, de faltar a la veritat. I, a partir d’aquí plantejà la qüestió de “com posem garantir un periodisme de qualitat? Com ens protegim de la desinformació i de les fake news?”. Un periodisme de qualitat tan sols ho serà si es basa en un codi deontològic, en un codi ètic que els periodistes accepten com a base a l’hora de fer informació. Així doncs, un periodisme de qualitat tindrà límits, però aquests no han de venir de la regulació a través de lleis externes, sinó de l’autoregulació professional.

Acabà la seva reflexió parlant de la importància de les xarxes socials com a vehicle de transmissió d’informació. En l’actualitat tothom pot transmetre informació: “la ciutadania és l’element bàsic de difusió” (de notícies de tota mena), però el periodisme segueix essent necessari: Davant de les xarxes socials, “és imprescindible que el periodisme demostri que és útil”, com a vehicle de transmissió honesta d’una informació fiable i garantida. I nosaltres, com a usuaris de les xarxes socials, el millor que podem fer davant d’una informació no garantida ni fiable és, simplement, no difondre-la.

[#LaCrònica] Xavier Godàs: “El control popular sobre el poder s’ha de poder conjugar també en situacions d’emergència”

Conferència “La corba social de la pandèmia” de Xavier Godàs el 15 de setembre als jardins del Museu Arxiu

Pandèmia, Protecció Social i Democràcia
La primera conferència d’Agora després de l’aturada de l’estiu va ser en un entorn nou: els jardins del Museu Arxiu de Vilassar van acollir les paraules d’en Xavier Godàs a un públic de prop de seixanta persones. La situació de pandèmia feia preferible fer actes a l’aire lliure, però la tranquil·litat del vespre i la màgia especial del jardí van ajudar a construir un entorn molt acollidor. Sembla que la idea del grup impulsor d’Àgora és aprofitar aquest espai mentre el temps ho permeti.

En Xavier Godàs anà desplegant una reflexió sobre els efectes de la pandèmia de la Covid19 en la societat que, més enllà de la salut, “impacta de ple en un context en què tot just es recuperaven pautes de reversió de les retallades en serveis públics essencials”. El resultat d’aquest aquest impacte és, dit ras i curt, que “s’enfonsen aquells que ja eren vulnerables i cauen els segments de població que fregaven la precarietat.”

D’altra banda, la crisi entra en conflicte amb l’individualisme com a valor central de la nostra cultura. En paraules de Godàs: “la pandèmia ha vingut a trastocar, ni que sigui conjunturalment, l’autosuficiència normativa de la pròpia individualitat. Perquè la Covid-19 no es combat si no és en clau comunitària.” La crisi sanitària ens ha obligat a posar l’accent en la primera persona del plural (i no tan sols en el jo individual).

La pandèmia ha plantejat el repte de la protecció social i “fa necessari un gran marc d’acord polític sobre aquesta protecció bàsica” que “s’ha de treballar amb temps, més enllà de les mesures d’urgència.” Sobre aquesta qüestió, en Xavier va insistir especialment en  la proposta de Renda Bàsica de Ciutadania que, va dir, cal “prendre’s seriosament, com el nucli d’aquesta protecció bàsica necessària per viure i per donar la possibilitat de realitzar vides lliures.” D’altra banda, donar seguretat als ciutadans és important, perquè “en temps d’incerteses i experiències de vida en caiguda lliure, la democràcia corre perill”, i la història posa de manifest que aquest clima general d’incertesa genera fàcilment l’enfortiment de les respostes autoritàries.

A partir d’aquí, en Xavier va entrar en la reflexió sobre si promoure la salut i promoure la llibertat (i la democràcia) poden ser objectius incompatibles. I defensà especialment que “si en democràcia l’ideal normatiu és el control popular sobre el poder, aquest valor s’ha de poder conjugar també en situacions d’emergència” , a partir d’un discurs que fugi “del supòsit que la ciutadania és a priori sospitosa de ser irresponsable i que abans que res cal assegurar-ne el control.” Aquest és un discurs perillós i preocupant perquè condueix  a la conclusió de que “l’aspiració de la democràcia passa a ser un valor relatiu.”

Després d’una hora llarga, el públic va tenir ocasió de plantejar els seus dubtes i reflexions a l’entorn de les paraules d’en Xavier, que va tenir ocasió de manifestar la seva preocupació pels discursos buits i superficials que omplen massa sovint els missatges dels polítics, fugint així de la complexitat de la realitat  i devaluant la democràcia. Acabà l’acte amb l’anunci per la pròxima setmana de la conferència Marcel Mauri que gairebé podia ser la continuació d’aquest epíleg d’en Xavier: “Ètica i periodisme de qualitat en l’era de la desinformació”.

Podeu consultar l’article en el qual es va basar la conferència mitjançant el següent enllaç:

[#Info] Comença el curs 2020-2021

Benvolgut/da

Ens plau posar-nos en contacte amb tu per posar-te al dia de les activitats d’ÀGORA programades per aquest mes de setembre:

–          Dimarts 15 de setembre: “LA CORBA SOCIAL DE LA PANDÈMIA. PROLIFERACIÓ I ACCENTUACIÓ DE LES DESIGUALTATS” a càrrec de Xavier Godàs Pérez.

–          Dimarts 22 de setembre: “ÈTICA I PERIODISME DE QUALITAT EN L’ERA DE LA DESINFORMACIÓ” a càrrec de Marcel Mauri de los Ríos.

Les dues conferències es faran a l’era de Can Banús a les 19h (al carrer Marquès de Barbarà 9). Mentre les temperatures ho permetin, procurarem fer els actes a l’aire lliure per evitar qualsevol perill de contagi. L’era de can Banús ens permetrà respectar les mesures de separació necessàries i  gaudir de la fresca de finals d’estiu en un entorn molt acollidor. Si creus que podries passar fred, no dubtis de portar, a més de la mascareta preceptiva, alguna peça d’abric. Només faltaria que, per fugir del coronavirus, acabéssim constipats!

L’aforament dels actes és limitat, però els socis d’ÀGORA tindran l’entrada lliure garantida (en aquest moment hi ha inscrites al curs 2020/21 més de seixanta persones). Les persones que no siguin sòcies podran entrar només si hi ha places lliures, i previ pagament de 5 euros.

Les dues conferències d’aquest mes venen en dues setmanes consecutives, però a partir d’octubre començarem amb el ritme quinzenal habitual, als dimarts segon i quart de cada mes. Les circumstàncies ens impedeixen determinar el lloc de cada conferència, però ja te n’anirem informant puntualment. 

T’adjuntem de nou el programa del curs i esperem poder compartir amb tu aquestes dues vetllades amb què reprenem l’activitat després de la pausa d’agost.

Gràcies pel teu interès

El Grup Impulsor d’ÀGORA, l’aula de formació permanent de Vilassar de Dalt

Enllaç: https://agoraformaciopermanentvilassar.files.wordpress.com/2020/07/programa-c380gora.pdf

Create your website at WordPress.com
Per començar