[#LaCrònica] Carles Buenacasa: “En l’imaginari dels jueus, els millors regals del món eren l’or, l’encens i la mirra”

Conferència “Petra i els secrets de la ruta de l’encens” de Carles Buenacasa el 15 de desembre a la sala d’exposicions de La Massa CCV

Sobre per què els reis mags portaven encens, i altres incògnites

El 15 de desembre va tenir lloc, a la sala d’exposicions de la Massa, la conferència que tancava el primer trimestre del curs 20/21 d’Àgora. Havia de ser al Casal, però s’hi havia produït una avaria elèctrica greu i això obligà els organitzadors a buscar aquest emplaçament alternatiu, que finalment es mostrà força idoni. S’hi van aplegar unes quaranta persones per escoltar Carles Buenacasa parlant de “Petra i els secrets de la ruta de l’encens”.

L’historiador inicià la seva intervenció dient dels reis mags que “no existien, però els productes que portaven sí que existien”- per posar l’accent en la importància de l’encens com a regal especialment valuós: “en l’imaginari dels jueus, els millors regals del món eren l’or, l’encens i la mirra”. L’encens, usat des de temps molt antics per purificar i perfumar els humans i per venerar els déus, era un producte especialment car (“als déus els agrada que ens gastem els quartos”), i el seu elevat valor econòmic era fruit del seu origen llunyà: El regne de Sabà, a l’actual Iemen, que produïa i comercialitzava encens en règim de monopoli i el tralladava a través del desert fins a Petra, gran centre de comerç d’altres productes de valor (or, encens i mirra, però també, pells, èben, seda…).

Quedaven presentats així els dos grans protagonistes de la conferència, Sabà i Petra. El regne de Sabà, conegut per la referència bíblica a la visita de la seva reina al rei Salomó no era a Etiòpia sinó al Iemen a l’oasi de Marib i ja des del 1500 a.C. i fins el segle VI fou el gran centre de producció i comercialització d’encens. L’anàlisi de les restes arqueològiques permet constatar que tota la seva economia es basava en l’encens, de manera que probablement cal buscar una motivació econòmica en el viatge de la seva famosa reina a Jerusalem, en defensa del monopoli del comerç d’aquesta resina tan valuosa.

La ciutat dels nabateus, Petra, era la destinació de les caravanes que transportaven l’encens des de Sabà. Ciutat amagada per on circulava molta riquesa, difícil d’atacar i fàcil de defensar, que quedà abandonada al segle VIII, com a resultat del predomini de Damasc com a gran centre comercial, i redescuberta pels occidentals al segle XIX. Carles Buenacasa exposà l’origen dels nabateus, la seva forma de vida, les seves tombes i, sobretot, les seves estratègies per assegurar-se el monopoli del comerç i la protecció del seu territori.

Després de les detallades explicacions sobre Petra, acabà una exposició brillant que també ha estat àmpliament seguida per internet (en escriure aquestes ratlles supera el centenar de visualitzacions), i que segurament permet vaticinar altres col·laboracions futures de l’historiador amb l’Aula de Formació Permanent.

[#LaCrònica] Ramon Vilà: “La Massa és un edifici excepcional i singular, preludi de les grans voltes que poc després Guastavino exportaria als Estats Units”

Conferència “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York” de Ramon Vilà i Agàpit Borràs l’1 de desembre al Teatre La Massa

Les cúpules que agermanen Vilassar de Dalt i Nova York

El dimarts 1 de desembre el teatre de la Massa acollí una xerrada de l’Agàpit Borràs i en Ramon Vilà que s’havia d’haver fet el 10 de novembre i que la pandèmia havia obligat a ajornar: “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York.” Unes setanta persones, amb la separació obligada per la pandèmia, van seguir les paraules dels conferenciants sota la cúpula de l’arquitecte valencià. Una cúpula que va ser protagonista obligat de la vetllada, com no podia ser d’una altra manera.

Després de la presentació de l’Enric Ortega, director del Museu Arxiu de Vilassar, que definí Guastavino com un “creador d’espais”, prengué la paraula l’arquitecte Ramon Vilà. Explicà que ell es centraria en l’etapa catalana de Guastavino i deixaria per a l’Agàpit Borràs l’explicació de l’obra de l’arquitecte als Estats Units.

Començà la seva exposició citant Bohigas quan diu que “Guastavino estableix les línies de l’inici d’una nova arquitectura”. Després va fer un repàs a la biografia del valencià, que visqué de prop el desenvolupament de l’eixample barceloní, on va crear nombroses cases i fàbriques. Destacà com la volta catalana i el pilar de fosa, tan presents al teatre de la Massa, havien de ser elements arquitectònics que, per la seva simplicitat i lleugeresa, protagonitzarien les seves creacions.

La segona part de la seva intervenció la dedicà a la història del Teatre de la Massa, del qual en destacà l’originalitat del projecte: un espai circular amb cúpula de volta de 17 metres de diàmetre que recolza sobre 14 pilars de fosa. Un edifici “excepcional i singular, preludi de les grans voltes que poc després exportaria als Estats Units.”

Després de repassar el procés de rehabilitació i restauració del Teatre, que caracteritzà com a modèlica, donà pas a la intervenció de l’Agàpit Borràs. Aquest ens sorprengué parlant-nos del Jardiner anglès Joseph Paxton, que aconseguí que el seu projecte d’un hivernacle immens fos l’espai que havia d’acollir al 1851 la Primera Exposició Universal a Londres. Paxton era un exemple, com ho havia de ser més endavant Guastavino, d’una persona enginyosa que va saber trobar una solució novedosa i senzilla a un problema arquitectònic.

Després de traslladar el mateix esquema de “solució enginyosa a un problema” al pas dels arcs romànics als gòtics, ens presentà un vídeo de vuit minuts de l’escola Montserrat Solà de Mataró, on els seus alumnes explicaven com havien entès la plementeria i les cúpules treballant en un projecte interdisciplinar.  Després del vídeo, i unint unes peces rectangulars de cartró amb una mica de cola tal com es fa amb les rajoles a la volta catalana, l’Agàpit il·lustrà la idea de Guastavino de que “hi ha una arquitectura que treballa per gravetat i una arquitectura que treballa per cohesió”. Ser capaç d’explotar el valor d’aquesta darrera va ser la clau del geni de Guastavino.

De la seva etapa als Estats Units en destacà sobretot l’enginy empresarial i divulgador de Guastavino, que deu anys després de l’incendi de Chicago presenta el seu sistema de construcció com una resposta als incendis, amb el “Guastavino Fireproof Constructuion Co.”, patentant el sistema de construcció i fent que l’empresa tingués l’exclusiva fins i tot de la fabricació de les rajoles i el ciment. Destacà també l’Agàpit Borràs la importància del fet que Guastavino no tan sols hagués fet estudis de mestre d’obres, sinó també de Belles Arts, i com havia aplicat aquests coneixements artístics a les seves obres als Estats Units.

Va seguir la seva exposició amb una petita mostra de les més de tres-centes obres fetes a Manhattan i un miler a tots els Estats Units, destacant-ne la diversitat (esglésies, teatres, museus, escoles, bancs, hospitals, estacions…) i, sobretot el fet que un nouvingut que no sabia gens d’anglès en arribar als Estats Units fos capaç de protagonitzar-hi una obra tan gegantina.  

Acabà la conferència destacant l’existència d’una estreta connexió entre Vilassar de Dalt i Nova York. Entre els 17 metres de la primera cúpula, la de la Massa, i els 41 metres de la darrera, la de St. John the Divine a Nova York. L’obra i l’enginy de Guastavino justificarien la proposta final dels conferenciants de col·locar a l’autopista un indicador de sortida de Vilassar de Dalt amb el nom de Guastavino.

Després d’una hora llarga va acabar aquesta sisena i penúltima conferència del primer trimestre del curs 2020/21 d’Àgora.

[#Info] Reprenem l’activitat!

Benvolguts i benvolgudes,

Tenim una bona notícia. Al nostre darrer correu et dèiem que miraríem de reprogramar les conferències ajornades “tan aviat com sigui possible”. Ara ens plau comunicar-te que el dimarts 1 de desembre a les 19, Àgora presentarà a la Massa la xerrada de l’Agàpit Borràs i en Ramon Vilà “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York”, programada inicialment pel 10 de novembre.

Naturalment, seguirem les mesures de prevenció necessàries: desinfecció del local, distància, mascareta, control de temperatura i aforament limitat. D’altra banda, aquesta conferència també serà retransmesa en directe per internet, a fi que els socis que no puguin seguir-la de forma presencial ho puguin fer des de casa. El mateix dia 1, a partir de les sis de la tarda, enviarem per correu electrònic i per whatsapp l’enllaç per accedir a la xerrada.

Per anar fent boca, si cliques aquí podràs accedir a un interessant article sobre el documental entorn de l’obra de “l’arquitecte de Nova York”.

Gràcies pel vostre suport. Fins aviat.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#Info] Convoquem la 1a assemblea de socis d’Àgora

Benvolguts i benvolgudes,

El divendres 11 de desembre a les 19h farem la primera assemblea de socis d’Àgora en format telemàtic.

Els estatuts d’Àgora estableixen l’obligatorietat de fer una assemblea ordinària anual de socis. I volem aprofitar l’oportunitat per parlar de com ha anat el primer curs de la nostra associació i els plans de futur. Aquest és l’ordre del dia previst:

  1. Presentació de l’assemblea.
  2. Presentació i aprovació si s’escau de la memòria del curs 2019-20 i del programa del curs 2020-21.
  3. Presentació i aprovació, si s’escau, dels comptes del curs 2019-20 i del pressupost del curs 2020-21.
  4. Proposta de modificació de l’article 27 dels estatuts de l’associació.
  5. Elecció de la nova Junta de l’associació
  6. Torn obert de paraules

Les assemblees de socis són grans oportunitats de participació en el present i futur d’Àgora i per això ens faria molta il·lusió poder comptar amb el màxim d’assistència dels nostres associats.

Seguirem en contacte. Gràcies pel teu interès i pel teu suport.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#Info] Hem d’ajornar la conferència de la Marta Grau

Benvolguts i benvolgudes,

Tot i les notícies que han sortit avui sobre la possible represa de l’activitat cultural a partir de dilluns, per previsió i disponibilitat de la ponent, ens veiem obligats a ajornar la conferència del proper dimarts dia 24 de novembre.

La xerrada ajornada era de la Marta Grau amb el títol “Escriure per a televisió: de Shakespeare al serial televisiu“. Com en l’anterior conferència sobre Guastavino que també vam ajornar, mirarem de poder-la reprogramar tan aviat com sigui possible.

Tanmateix, i reprenent les bones notícies sobre la cultura comunicades avui, esperem poder seguir amb el nostre calendari a partir d’ara. La propera conferència, en principi, serà la d’en Carles Buenacasa el dia 15 de desembre al Casal i en reproducció en directe per YouTube. Ja us anirem informant.

Gràcies pel vostre suport. Fins aviat.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#LaCrònica] Nemrod Carrasco: “En el fons, no tenim cap poder sobre la nostra felicitat”

Conferència “D’Epicur a Freud: tres visions sobre la felicitat i un desencís” de Nemrod Carrasco el 27 d’octubre al Casal Popular

En el fons, no tenim cap poder sobre la nostra felicitat

En un ambient inevitablement impregnat de preocupació per les inquietants notícies entorn de la pandèmia, Nemrod Carrasco s’adreçà a la cinquantena llarga de persones que s’aplegaren al Casal després d’haver reservat la seva plaça. Unes vint-i-cinc més van seguir des de casa la conferència que per primera vegada es transmetia als socis d’Àgora per internet.

Nemrod Carrasco començà presentant l’objectiu de la xerrada: Reflexionar sobre les
perplexitats que hi ha entorn del concepte de felicitat. “La Filosofia no ens pot ajudar a ser feliços, tot i que la filosofia és un dels grans tòpics de la Història de la Filosofia”. I, malgrat tot, triomfen, des de Lou Marinoff i altres “filòsofs de la felicitat” programes i llibres en què el coaching, l’autoajuda i la filosofia es confonen amb facilitat. Segons els filòsofs de la felicitat, la història de la Filosofia ens ofereix resposta als nostres problemes existencials, de manera que “petites dosis de filosofia ens ajuden a assolir la felicitat.” Què ha passat perquè la filosofia hagi acabat convertida en una teràpia?

Els filòsofs de la felicitat ens recomanen coses com ara “sortir de la nostra zona de confort” o “reinventar-nos” i ens volen fer creure que la felicitat és quelcom que depèn de nosaltres, de l’esforç de cadascú, i que la filosofia té un paper a l’hora d’assolir aquest objectiu. Però la Història de la Filosofia ens mostra un panorama ben diferent, que Nemrod Carrasco il·lustrà repassant quatre punts d’aquesta història.

En primer lloc, Epicur. Ell es preguntava de què serveixen la filosofia i els grans conceptes teòrics, de què serveix conèixer la veritat si al final no podem ser feliços? No podem deslligar la veritat de la felicitat. Potser la veritat no ens fa feliços, però potser és el primer pas per assolir la felicitat, en la mesura que ens permeti deslliurar-nos de les idees que ens causen dolor. Epicur no ens diu què és la felicitat, les seves intencions són molt més modestes: l’únic criteri de felicitat és el plaer. Però Epicur no és un hedonista superficial ja que ens parla del plaer de forma totalment negativa: és l’absència de dolor. La seva filosofia presenta molts punts de connexió amb la dels estoics, de Zenó i Sèneca fins a Marc Aureli.

En segon lloc, doncs, Nemrod ens parlà de la filosofia estoica. Tant la seva concepció de la felicitat com la d’Epicur són molt diferents de la nostra: La felicitat no és una qüestió personal, ni un sentiment interior, ni una realització individual. Per al estoics significa sortir de nosaltres mateixos i comprendre la nostra inclusió en un tot, com si fóssim una pinzellada en un quadre. La felicitat no és un estat sinó un trajecte sense fi. Tot el que hem adquirit ho podem perdre, així que l’equilibri de la felicitat és molt inestable -perquè vivim en un món insegur- i això és el que ens diferencia dels déus. Pensen els estoics que cal que no ens deixem dominar per les passions: el savi ha de romandre impertorbable, sobretot per treure’s la culpa d’allò que no depèn de nosaltres (no som culpables de no ser feliços!). Aquesta absència de desig i passió és un veritable abisme entre la felicitat dels estoics de la nostra. La pregunta, per a ells, no és “quins desigs vols realitzar per ser feliç?” sinó “quins desigs cal evitar per ser feliç?”. L’objectiu del savi és el de no quedar esclavitzat per uns desigs que no són els seus.

En tercer lloc, Nemrod centrà la seva reflexió en la filosofia de Kant, que entenia que la felicitat ni tan sols hauria de ser una qüestió filosòfica ja que, atesa la seva diversitat i individualitat, és impossible construir-ne un concepte racional. En la felicitat no impera la raó sinó la imaginació i, per tant no hi pot haver un Saber de la felicitat (si algú sap què és la felicitat, és que ens està mentint). No hi ha manera d’universalitzar la felicitat, ja que és capriciosa arbitrària, independent de la voluntat. Per això, la moral no es pot fonamentar en la felicitat. Més tard, Schopenhauer sostindrà que la felicitat és un concepte lamentable i que la raó no pot sotmetre la vida, i molt menys, canviar-la.

La quarta i darrera reflexió la dedicà Nemrod a Freud, i especialment en dues de les seves obres. La primera, El malestar de la cultura: com és possible que la nostra civilització, tan avançada i pròspera, es trobi tan lluny de la felicitat? Com pot ser que no estem satisfets? Quin és l’origen d’aquest malestar? La resposta de Freud és que hi ha una incompatibilitat entre cultura i felicitat. Hi ha malestar perquè l’enriquiment de la cultura no ens surt de franc sinó que ens obliga a pagar peatge en forma de repressió, de manera que a canvi de l’increment cultural perdem felicitat. Una i altra no es poden harmonitzar. A la segona obra que analitzà Nemrod, Més enllà del principi de plaer, Freud sosté que més enllà del principi de plaer i del principi de realitat hi ha una pulsió de mort. Com a conseqüència, la nostra felicitat no coincideix amb el que ens és plaent. Aquesta pulsió de mort, a diferència del principi de realitat, no és fora de nosaltres sinó que es troba allotjada en el subjecte. En la psique hi ha una força que saboteja qualsevol intent de ser feliços. Es tracta d’un instint de destrucció difícil d’entendre i enigmàtic, perquè va en contra del nostre interès, però és quelcom amb el que hem de conviure.

Després de l’anàlisi d’aquestes quatre filosofies, Nemrod Carrasco conclogué que “tot llegint l’austeritat d’Epicur, la indiferència dels estoics, la reivindicació kantiana d’una vida digna i la incompatibilitat que planteja Freud entre cultura i felicitat, resulta força sorprenent comprovar com hem pogut passar d’aquestes tres visions de la felicitat i del desencís freudià al domini actual de la felicitat imperativa” i de la filosofia com a còmplice. Els filòsofs de la felicitat defensen que estem quasi obligats a ser feliços, que si no ho som és culpa nostra, i que la filosofia ens pot ajudar a ser feliços. Enfront d’aquests filòsofs Nemrod acabà la seva intervenció afirmant que “en el fons, no tenim cap poder sobre la nostra felicitat.”

Tot seguit donà pas a un interessant col·loqui, on Nemrod respongué amb extensió i detall les preguntes del públic. L’acte acabà ben després d’una molt interessant hora i mitja de filosofia.

[#Info] Les noves mesures ens fan ajornar la conferència sobre Rafael Guastavino

Benvolguts i benvolgudes,

Fa uns dies vam llançar una enquesta als nostre associats per saber si preferien ajornar o retransmetre per internet la següent conferència. Una clara majoria de les respostes s’han inclinat per l’ajornament. Us agraïm la vostra participació i us comuniquem, en conseqüència, que la xerrada de l’Agàpit Borràs i en Ramon Vilà “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York”, prevista per l’onze de novembre, queda ajornada. Teníem previst que aquesta xerrada es fes a la Massa, l’obra de Guastavino a Vilassar, i confiem que s’hi podrà fer aviat. 

La pregunta naixia arran d’una nova experiència que vam iniciar a la conferència d’en Nemrod Carrasco: la difusió en directe per als socis. Combinant presencialitat al Casal Popular amb virtualitat pel nostre canal de Youtube. N’estem força satisfets, però estem treballant per millorar aquest servei. Si no la vau poder seguir o si us agradaria repassar-la, recordeu que els socis podeu veure la conferència en aquest enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=Ge2cM5flnlU

Esperem poder seguir amb el nostre calendari sense més entrebancs. La propera conferència, en principi, serà la de la Marta Grau el dia 24 de novembre al Casal. Ja us anirem informant.

Gràcies pel vostre suport. Fins aviat.

El Grup Impulsor d’Àgora

[#Info] Els resums il·lustrats de Cristina Bueno

La Cristina Bueno, una sòcia d’Àgora i il·lustradora, ens ha enviat recentment uns resums d’algunes conferències esquematitzats amb il·lustracions:

Ens ha semblat un document magnífic i que volíem compartir amb tots vosaltres. A més, sempre que sigui possible els afegirem al post de “La Crònica” que fem de totes les conferències i que podeu trobar fent clic aquí.

Aprofitem per convidar-vos a seguir a la Cristina Bueno al seu Instagram (@cristinabuenoa) i gaudir de les seves magnífiques il·lustracions.

Moltes gràcies, Cristina!

El grup impulsor d’ÀGORA

[#LaCrònica] Mariona Millà: “Els elements bàsics dels artistes: línies, punts, equilibri, cromatisme… guien la mirada de l’espectador”

Conferència “Com mirar un quadre” de Mariona Millà el 14 d’octubre al Casal Popular

Com mirar un quadre

O també, “Com llegir un quadre”, va explicar la Mariona Millà en les seves primeres paraules al teatre del Casal. Una cinquantena llarga de persones omplien el pati de butaques que presentava un aspecte poc habitual: La pandèmia va fer que els membres del grup impulsor d’Àgora acomodessin els assistents amb la separació recomanada, tothom amb la seva mascareta i, per acabar, ben abrigats perquè portes i finestres estaven obertes per assegurar una bona ventilació del local.

Era la primera conferència del curs a porta tancada (és un dir), després de les tres organitzades a l’aire lliure.  I per fortuna, atès que un bon xàfec acompanyà l’entrada del públic a les set de la tarda. Però ni la pluja ni la pandèmia van acovardir gaire el públic, que tenia ganes d’escoltar la Mariona.

La seva va ser una repassada a alguns quadres especialment significatius al llarg de la història de la pintura amb l’objectiu d’anar mostrant els elements bàsics de la seva composició: línies, punts, equilibri, cromatisme… que són els “elements bàsics dels artistes” i que guien la mirada de l’espectador, tal com ens mostrà la Mariona a través de l’anàlisi del quadre d’Iliá Yefímovich Repin “Retorn inesperat”.

A partir d’aquesta presentació ens convidà a un viatge per la història de la pintura que s’ocupà principalment del retrat. El primer d’ells, l’autoretrat de Van Eyck (o “L’home del turbant vermell”) i l’espectacular retrat del matrimoni Arnolfini. Passà a través de Ghirlandaio (“el vell i el seu net”), Leonardo (“La dama de l’Ermini”), Sofonisba Anguissola (autoretrat), Hans Holbein (“Els ambaixadors” i “la dona lletja”) i Lavinia Fontana (retrat d’Antonietta González).

Deixant els pintors renaixentistes i passant al barroc, la Mariona presentà Jacint Rigau i el seu l’autoretrat i el retrat de Lluís XIV que comparà amb el retrat de Napoleó de Jean August Dominique Ingres, del qual també comentà el “bany turc”. Va fer també una anàlisi de la composició de la pintura rococó de Jean-Honoré Fragonard “El gronxador”.

Com es pot veure, les dones pintores van tenir una presència destacada al llarg de l’exposició de la Mariona, que va presentar obres d’Artemisa Gentileschi (autoretrat i “Dànae”) i Clara Peters. Amb aquesta darrera va fer una petita incursió en l’àmbit del bodegó on presentà també un bodegó de Zurbarán.

Entrant en la modernitat, aquesta repassada es va aturar en els autoretrats de Rembrandt, Delacroix (“Petit tigre jugant amb la seva mare”) i Caspar David Friedrich (“el caminant sobre el mar de boira”). Finalment, l’anàlisi d’obres de Edouard Manet (“esmorzar en l’herba” i “sol naixent”), Henri Matisse (“madame Matisse” i “la dansa”), Van Gogh (un autoretrat i “parell de botes”) i Edvard Munch (“el crit”) va cloure una exposició d’una hora i mitja que va ser inevitablement extensa però que es va fer curta.

[#Info] Ens traslladem, de nou, al Casal Popular

Benvolgut,

Tal com diu el programa Àgora, el dimarts 13 d’octubre tindrem el plaer de tenir amb nosaltres l’artista Mariona Millà, que ens parlarà de “Com mirar un quadre”. Com que la meteorologia comença a ser força inestable, l’acte ja no serà als Jardins del Museu sinó al Casal Popular. A ambdues entitats els agraïm la seva col·laboració en aquesta arrencada de curs.

Per tal de seguir les mesures de seguretat, especialment de separació entre persones en l’accés al recinte, et demanem que arribis amb cinc o deu minuts d’antelació per evitar acumulacions de darrera hora en l’accés i també per facilitar la distribució dels assistents al pati de butaques amb la separació adequada.

Ens veiem a la conferència!

El grup impulsor d’ÀGORA, l’aula de formació permanent de Vilassar de Dalt

Create your website at WordPress.com
Per començar