[#Info] 3 visites culturals obren el programa d’activitats del curs 2022-2023

Benvolgut/da,

En presentar-te el programa de conferències del curs ja et vam anunciar que, a més de les conferències, teníem la intenció de programar algunes activitats complementàries cada trimestre. Et presentem ara el programa d’activitats del primer trimestre:

– 26 de setembre a les 12:30, VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA ANALÒGICA REVELA’T, a Vilassar de Dalt. (activitat gratuïta per als socis. No socis 10€). Per inscriure’t clica AQUÍ.

– 11 d’octubre a les 18:30 (abans de la conferència) VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ ARQUEOLÒGICA DEL MUSEU de Vilassar de Dalt, per completar la sortida del curs passat a la zona de can Boquet (activitat gratuïta).

– 17 d’octubre a les 17, VISITA GUIADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA, de la mà del diputat sr. Pau Morales i amb una xerrada entorn de l’activitat legislativa a càrrec del politòleg i senador sr. Josep M. Reniu. Transport en autocar. (activitat gratuïta per als socis. No socis 10€). Per inscriure’t clica AQUÍ.

L’aforament de les activitats és limitat (màxim 30 persones). En cas que se superi el màxim de 30 persones, tindran preferència els socis i per ordre d’inscripció.

Grup impulsor d’Àgora

[#Info] Tot això és el que us hem preparat pel curs 2022-2023!

Benvolgut/da,

Venim d’un curs complex i volem agrair-te la confiança que has dipositat en Àgora aquest curs i que ens ha permès oferir vint-i-una conferències i dues sortides culturals. El curs tenia l’objectiu d’anar normalitzant l’assistència dels socis a les xerrades i molts de vosaltres heu anat assistint regularment, d’altres ho heu fet amb intermitència, però la vostra aportació és un mecenatge molt valuós: una forma de donar suport a una activitat perquè la considereu important. Tanquem el curs molt contents de la feina feta i convençuts que el curs 2022-2023 podrem seguir comptant amb la teva col·laboració i suport.

Ara us volem presentar el Programa de conferències Àgora del curs 2022-2023:

Veuràs que conté un total de vint-i una conferències de temes molt diversos. A més a més, tal com hem fet en el darrer trimestre del curs que ara acabem, et presentarem cada trimestre dues propostes de sortides o visites a preus molt especials per als socis. Mantenim la quota d’inscripció de 35€, el pagament de la qual dependrà de l’opció que tinguis com a associat:

  • Si tens el pagament domiciliat, la teva inscripció es renovarà automàticament.
  • Si no tens el pagament domiciliat, cal que feu una transferència al compte corrent ES54 2100 0382 4602 0034 1063 o el pagament en efectiu a Can Baylach (c/ Àngel Guimerà, 15 – Vilassar de Dalt)

Si vols inscriure’t com a nou soci, consulta l’apartat “Associa’t”

Començarem el curs 2022-23 amb una conferència en el marc de les Vetlles d’Estiu. El dia 5 de juliol a les vuit del vespre als jardins del Museu tindrem amb nosaltres el filòsof Jordi Pigem,que ens parlarà de «Natura i digitalització: utopies i distopies».

T’agrairem que comparteixis el programa del curs amb totes aquelles persones que creguis que hi poden estar interessades. Entre tots fem Àgora!

Gràcies de nou pel teu interès i pel teu suport,

Grup impulsor d’Àgora

[#LaCrònica] Mariona Benedito: “Volíem incentivar la vida en comunitat.”

Conferència “Edifici Caragol. Habitatges amb protecció al saló central de Sant Boi de Llobregat” de Mariona Benedito el dia 10 de maig de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

La Mariona Benedito, va rebre l’any 2020 el premi FAD d’arquitectura amb l’edifici de 79 habitatges de protecció a l’espai Saló Central de Sant Boi de Llobregat (Un edifici ara nominat pels Premis Mies van der Rohe d’Arquitectura Contemporània). La seva conferència era, doncs, una ocasió excepcional perquè els assidus a les xerrades Àgora poguessin rebre explicacions de primera mà (la mà creadora!) de com es projecta i es du a terme una obra d’aquesta complexitat (inicialment era un projecte de 105 habitatges) i, sobretot, què té aquest edifici que el faci mereixedor del reconeixement que significa el premi FAD d’Arquitectura.

L’arquitecta explicà amb passió l’origen del projecte, que guanyà el 2008 un concurs per fer un edifici de volumetria considerable (un espai de quaranta nou per vint-i-cinc metres) amb 105 habitatges. Aquest projecte guanyador quedà aturat com a conseqüència de la crisi econòmica, i no es va reprendre (no es va fer la licitació) fins el 2017, però amb una modificació important: no havien de ser 105 sinó 79 habitatges. L’edifici quedà acabat el 2019 i el 2020 s’hi vivia.

Despès d’exposar la ubicació de l’edifici en el teixit urbanístic de Sant Boi, la Mariona Benedito posà l’accent en el seu objectiu a l’hora de dissenyar aquest bloc: havia de contenir els patis més ventilats i generosos possibles, espais de trobada que facilitessin la convivència entre els veïns, de manera que cada habitatge no quedés aïllat sinó que havia de quedar obert a zones comunes. «Volíem incentivar la vida en comunitat», i això va obligar a minimitzar l’espai d’escales i ascensors de cara a tenir aquest pati interior el més ampli possible. 

Però una vegada decidida l’estructura que ho havia de fer possible, calia pensar també en els acabats perquè «els acabats ens fan sentir més a gust o menys». Això ens portà a pensar en uns interiors amb elements ceràmics i en gelosies de forja que havien de fer més agradable la vida. I així la Mariona anà explicant el procés de construcció mental del projecte (per quin motiu té les característiques que té i no unes altres). Criticà amb èmfasi la normativa que obliga a que cada habitatge tingui un aparcament: això els obligà a fer tres pisos soterrats d’aparcament en plena zona freàtica del delta del Llobregat. Les «pantalles» enormes que calien per evitar el pas de l’aigua resulten insostenibles des del punt de vista de respecte al medi, atès que alteren la capa freàtica.

A continuació explicà, a la segona part de la conferència, un projecte molt diferent «tan important com el primer, on hi poses tanta passió com en el primer», però molt petit i efímer: «Les llàgrimes de santa Eulàlia», un taller fet amb estudiants, decorant amb una molt curiosa il·luminació que plorava, l’espai de la casa Padellàs a Barcelona. Va guanyar el festival «Llum BCN». També en aquest cas es va entretenir en l’exposició de la gènesi i evolució del projecte. Un resultat realment brillant.

[#LaCrònica] Ruta arqueològica de Can Boquet amb tast de vins i formatges

Ruta arqueològica de Can Boquet i tast de vins i formatges amb Bouquet d’Alella el dia 28 de maig de 2022

Una passejada des del neolític fins al present

Alguns, gairebé la meitat del grup, vam sortir del museu a les nou i ens vam enfilar fins la Roca d’en Toni on ens vam reunir a les deu amb la resta del grup a l’ombra de les alzines que fan companyia al dolmen. Allí, una trentena de persones de totes les edats vam escoltar les explicacions de l’Enric Ortega, director del Museu Arxiu de Vilassar, sobre el que hauríem de veure al llarg de la passejada:  l’espai arqueològic de can Boquet i la capella preromànica de Sant Salvador. El primer objecte d’anàlisi fou, com no podia ser d’una altra manera, el dolmen. Sens dubte el monument megalític més important de la zona. Destacà especialment que el que veuríem mostrava la continuïtat de poblament humà de la zona al llarg del temps, des del neolític fins l’actualitat

Vam abandonar la protecció de les alzines i vam començar la caminada (a vegades tranquil·la, a vegades més accidentada) a través de les restes neolítiques més destacades de la zona de can Boquet: Rocs d’en Sardinyà, Castell de Pedra, Cova d’en Pau, Cova d’en Joan, i, finalment la Cova de la Granota. A cada una d’elles vam poder gaudir de les explicacions de l’Enric, que a més ens va mostrar unes imatges de les restes trobades en cada lloc i que estan resguardades al Museu. Després de l’explicació davant la cova de la Granota vam desfer el camí fins a Can Boquet, on vam poder visitar la capella de Sant Salvador. Allí, asseguts a la fresca, l’Enric ens mostrà les peculiaritats i l’especial interès d’aquest monument preromànic. Abans de sortir en vam poder provar l’acústica, cantant amb la direcció de Joaquim Miranda.

Just davant de la capella, ran de l’espectacular ram de lledoners encaixat en la roca, teníem parada una taula amb formatges, copes i ampolles de vi, a punt per fer el tast que havia de tancar el nostre passeig. En Toni Cerdà Boquet ens va presentar els vins de Bouquet Alella, una part dels quals surten de les vinyes de can Boquet que ell conrea. Les seves paraules ens van ajudar a comprendre millor el passat, present i futur del conreu de la vinya en aquest altiplà, i també a copsar el seu profund amor per l’ofici i pel territori que conrea. Després de tastar els dos vins blancs, maridat cada un amb un formatge diferent, sempre acompanyats per les explicacions i els consells d’un especialista com en Toni, vam anar marxant, no sense abans gaudir de la meravellosa panoràmica que se’ns oferia des de l’era del mas.

[#LaCrònica] Albert Esteve: “Els demògrafs, cada cop que ens pregunten cap on anem, ens equivoquem.”

Conferència “Canvis demogràfics a Catalunya: passat, present i futur” d’Albert Esteve el dia 26 d’abril de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El 26 d’abril, el Director del Centre d’Estudis Demogràfics Albert Esteve presentà al Museu una molt interessant anàlisi dels canvis demogràfics a Catalunya. Fent en  primer lloc uns descripció de la situació demogràfica actual i obrint en segon lloc una reflexió sobre les característiques de la població de Catalunya en el futur i sobre els reptes que probablement caldrà afrontar.

La foto fixa de la població present la resumí en tres rècords: la societat espanyola té una esperança de vida de les més elevades del món, una de les taxes de fertilitat de les més baixes del món, i en els darrers vint anys, amb un percentatge de població immigració extraordinàriament elevada. La piràmide d’edats queda fortament condicionada per la generació del baby boom (nascuts entre el 1955 i 1975), caracteritzada per l’alta natalitat i la baixa mortalitat infantil. La caiguda de la fecunditat no ha provocat un descens de la població en primer lloc gràcies a la immigració (persones no tant atretes pel nostre mercat de treball com expulsades del seu país) i en segon lloc gràcies a l’increment de l’esperança de vida.

«Els demògrafs, cada cop que ens pregunten cap on anem, ens equivoquem», així inicià l’Albert Esteve la segona part de la seva anàlisi. Sembla que és fàcil predir els naixements, les defuncions i l’envelliment de la població en el futur, però no la immigració, i això explica que en les projeccions de futur es presentin escenaris molt oberts. En qualsevol cas, potser no sabrem si a Catalunya serem 9 milions d’aquí a 15 anys, però segur que serem una població més envellida gràcies a l’increment de l’esperança de vida. Espanya ha passat, en 70 anys, de ser un dels països d’Europa amb una esperança de vida més baixa, a ser un dels països amb una esperança de vida més alta, amb la peculiaritat afegida de que no hi ha grans diferències en l’esperança de vida de les persones.

Amb quin cost arribarem als cent anys? Segons Albert Esteve, la bona notícia és que guanyem dos anys de vida més cada deu que passen, gràcies als avenços en matèria de salut. O «cada setmana guanyem un cap de setmana». La mala notícia és que en aquest cap de setmana de regal «el dissabte podrem fer coses i el diumenge ens haurem de quedar a casa». És evident, però, que una persona de 65 anys avui no és com una persona de 65 anys de fa cent anys, de manera que tindrem un país envellit, però amb persones grans molt diferents que les persones grans del passat i del present.

De cara al futur, segons l’Albert Esteve, es plantegen tres reptes molt importants. En primer lloc la necessitat d’un sistema d’atencions formals (cures) institucionalitzat molt més sòlid. Les famílies no es podran fer càrrec de la cura de les persones grans com en el passat, i la professionalització de les cures és una alternativa necessària però tal vegada no suficient. En segon lloc, per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions caldrà retardar l’edat de jubilació (molts dels que actualment es jubilen als 65 van començar a treballar als 18 anys, mentre que avui no és infreqüent entrar en el mercat de treball als 25 o 30 anys, i els seus 65 no seran els 65 actuals). I, en tercer lloc, un perill: les onades migratòries del passat a Catalunya anaven acompanyades d’una taxa de natalitat molt elevada, que permetia que els fills d’autòctons i immigrants anessin junts a l’escola i gaudissin d’oportunitats semblants. En canvi, la molt elevada immigració actual es produeix en un context de molt baixa natalitat i això pot provocar una fractura greu de la societat, amb un risc de desigualtats creixent.

[#LaCrònica] Visita a la Fundació Miró

Visita guiada a la Fundació Miró el dia 17 de maig de 2022

El 28 d’octubre del 2021 Àgora acollia una molt interessant conferència de Montserrat Quer sobre Miró: «Joan Miró, poètica dels colors». El curs tot just estava començant. Mesos més tard, quan el curs ja entrava en la recta final, vint-i-quatre persones van agafar l’autocar a Vilassar de Dalt per fer una visita guiada a la Fundació Miró. Era el disset de maig de 2022.

El matí era assolellat i lluminós, i la Montserrat Quer ens va acollir a la Fundació i ens anà presentant l’obra de l’artista. Aquells quadres que ens havia anat explicant projectats a la sala del Museu i que ara, en el marc espectacular de l’edifici de Josep Lluís Sert, esdevenien reals i pròxims.

La primera part del nostre recorregut per la Fundació el vam dedicar a recórrer els espais on hi ha els quadres, murals i escultures de la col·lecció permanent del museu. Després la Montserrat ens va dividir en dos grups de 12 per visitar, primer un grup i després l’altre, l’exposició temporal «Miró. El llegat més íntim» on es mostren els nombrosos quadres que el pintor dedicà a la seva família, així com documents diversos (cartes, fotografies…) de la vida de l’artista. Havíem entrat a l’edifici a dos quarts d’onze i a la una ens vam fer l’obligada fotografia de grup amb la Montserrat Quer a la sortida. Una hora i mitja molt profitosa que va permetre comprendre més i millor allò que se’ns va explicar a la conferència. Després de les inevitables restriccions forçades per la pandèmia, Àgora encetava així una molt interessant línia d’activitats que va més enllà de les xerrades, proposant visites i sortides de caire cultural

[#Info] Sortida arqueològica i tast de vins i formatges!

Benvolgut,

Entre les sortides culturals del segon trimestre de 2022, plantegem la Sortida guiada a la Ruta arqueològica de can Boquet + tast de vins i formatges (Bouquet d’Alella) dissabte, 28 de maig de 2022.

Serà la penúltima activitat d’Àgora del curs 2021-2022. Per tant, a banda del guiatge del director del Museu Arxiu, Enric Ortega, volem arrodonir la sortida amb un tast de vins i formatges a la masia de Can Boquet a càrrec de Bouquet d’Alella, per brindar per tota la família d’Àgora, pel curs que acaba i pel proper que començarem, ben aviat, com és costum, amb les Vetlles d’Estiu.

Programa:

  • 9h: Al Museu Arxiu: només per qui vulgui pujar i baixar a muntanya a peu.
  • 10h: a la Roca d’en Toni / Dolmen de can Boquet. (Per tothom qui vulgui pujar i baixar amb cotxe).
  • 10h-11.30h: Visita guiada a la Ruta arqueològica amb el guiatge d’Enric Ortega (arqueòleg). Cal portar calçat còmode (i opcionalment bastons) perquè transitarem per corriols.
  • 11.30h: Visita a la capella pre-romànica de can Boquet i tast de vins i formatges a càrrec de Toni Cerdà (Bouquet d’Alella).
  • 12.15h: Passejada fins als cotxes estacionats al pàrquing de la Roca d’en Toni i tornada.

Cal que formalitzis la inscripció clicant AQUÍ abans del 15 de maig, tot especificant si es participa només a la visita o a la visita i al tastet.

Preu:

  • La visita guiada és gratuïta per a tothom.
  • Tastet de vins i formatges: Serà gratuït per als socis d’Àgora, com a acte de final de curs. Per a les persones no associades, el cost és de 20 € que cal ingressar al compte d’Àgora abans del dia 15 de maig (ES54 2100 0382 4602 0034 1063) fent constar «sortida can Boquet».

Com sempre, gràcies pel teu interès i suport.

Grup impulsor d’Àgora

[#Info] Per Sant Jordi us recomanem Àgora!

Benvolgut i benvolguda,

Sant Jordi és una gran festivitat per a la societat catalana i una de les diades més importants per a la literatura i, en conseqüència, pel coneixement. Objectiu que també compartim des d’Àgora i és per aquest motiu, que no volíem perdre l’oportunitat de recomanar-te els llibres d’alguns dels nostres conferenciants:

La cuina sostenible | Ada Parellada

La cuina sostenible es un llibre amb pretensions: mostrar un dels problemes actuals mes importants, el de la quantitat de menjar que tirem diàriament a les escombraries, un malbaratament alimentari que augmenta cada dia.

La ruptura catalana | Andreu Mayayo

Els politicòlegs han conceptualitzat les eleccions de 1977 de “fundacionals”, és a dir, que delimiten la fi d’un règim autoritari i donen pas a un règim democràtic. Tanmateix, no acostumen a parlar del pecat original: unes eleccions gestionades pels hereus del franquisme, no democràtiques i sense dades oficials.

Omplir-se de saviesa | Assumpció Salat

Aquest llibre convida a reflexionar sobre la manera com veiem i interpretem la vida i les relacions humanes. Amb una perspectiva totalment pràctica, l’autora ens explica quins resultats o indicadors ens poden ajudar a avaluar si ens trobem en el bon camí per tal de pensar d’una manera diferent, la qual cosa vol dir deixar de ser persones que jutgen i critiquen la seva pròpia vida o la dels altres, per passar a ser persones que comprenen.

Esplendor y ocaso de Roma | Carles Buenacasa

Una obra que repassa la increïble increïble de l’Alt Imperi de Roma, i la mostra, més que com una decadència, com una lenta transició que acabarà conduint a l’Edat Mitjana.

La primavera a Pequín | Francesc Parcerisas

Un observador, encuriosit i desvagat, descriu Pequín a través d’allò que veu des de la finestra o mentre passeja per una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent; després, a les hores més impensades, anota els somnis reals que el desvetllen o treballa per homenatjar la poesia clàssica del país amb un grapat de traduccions indirectes.

La justicia más antigua | Ignasi Terradas

Aquest volum intenta inventariar i definir les accions i els processos de l’ordenament vindicatori. Amb aquesta finalitat, exposa els fonaments teòrics i metodològics que ho permeten. Per a sustentar-los, es tenen en compte tant les aportacions de l’antropologia social com les de la història i la teoria jurídiques

¿Seres humanos o marionetas? | Joan Antoni Melé

Aquest llibre és una descripció novel·lada de la primera part dels seminaris d’Antroposofia de Joan Antoni Melé, també anomenats “Tallers de Consciència”. Es tracta del primer volum d’una triologia que descriu el camí de recerca de l’autor, un camí d’autoconeixement on descobreix algunes de les forces que es mouen darrere dels bastidors de la vida quotidiana, i el desconeixement del qual ens converteix en titelles fàcilment manipulables.

Del alba a su pesar | Jordi Casabona

El poemari -crec- reflecteix una fase de dos àmbits diferents, personal i professional, que d’alguna manera, es va iniciar i va acabar aquests deu anys. Hi ha -crec- tres grans tonalitats, el descobriment, l’esperança i el desencís (o el desencís i l’esperança) que comparteixen molts processos vials. Aquesta ha estat l’excusa del títol i les tres parts en què s’han agrupat els poemes.

Meteorologia extrema | Marcel Costa

Revivim quinze episodis de meteorologia extrema esdevinguts a Catalunya en els últims 150 anys. Sabrem les causes i les conseqüències de les nevades, els aiguats, les sequeres i les tempestes més famoses del país. Entre d’altres, les tràgiques riuades del Vallès i la gran nevada del dia de Nadal de 1962, l’aiguat que va assolar Montserrat el 2000, les mànegues i tornados de 2005, el flaix de calor de 2010…

Viatge per la pintura | Mariona Millà

Viatge per la pintura és una obra insòlita adreçada a tots aquells que vulguin aguditzar la seva sensibilitat artística. Destinada al gran públic, pretén estimular la curiositat i la capacitat d’observació dels lectors davant les grans obres d’art i oferir-los alguns conceptes clau per entendre i interpretar els diversos estils, tendències i tècniques pictòriques emprades al llarg de tota la història de l’art.

Res no és perfecte a Hawaii | Màrius Serra

A l’illa de Hawaii se celebra un congrés sobre el capità Cook, el mític descobridor de l’arxipèlag, i la inauguració d’un complex turístic, però un accident saboteja la festivitat a l’illa. El jove periodista hawaià Tom Rodley cobreix i investiga el succés, juntament amb Jane Auden, una antiga companya d’estudis atractiva i de temperament audaç.

La mente narradora | Marta Grau

La década de 1990 es conocida como «la década del cerebro» por los grandes descubrimientos neurocientíficos, que reflejaban la importancia que ha tenido y tiene esta disciplina en todos los ámbitos: desde la salud, hasta la economía, pasando por el márketing o la política. Pero, ¿pasa lo mismo con la narración?, ¿puede estar también estrechamente vinculada a cómo pensamos y a cómo funciona nuestro cerebro? ¿Podría ser que nuestras estructuras mentales influyan en la manera en que muchos estudios de guion han categorizado el cómo escribir un buen guion cinematográfico?

Qui vulgui jugar, que aixequi la mà | Marta Luna

Primer llibre de coneixements que mostra, als primers lectors, el procés que va d’una realitat propera al seu origen. Tres petites descobertes que els adults podran compartir amb els infants.

Vida religiosa a l’antiga Roma | Mònica Miró

Aquesta obra estudia, des de diferents perspectives, les pràctiques i els sentiments religiosos del món antic, especialment del món romà.

Viaje al centro de la filosofía | Nemrod Carrasco

Endinsa’t en la història de la filosofia i descobreix perquè el seu estudi és un dels més fascinants. Amb Nemrod Carrasco ens traslladarem als orígens de la filosofia per conèixer de primera mà Aristòfanes, Plató o Aristòtil; ens introduirem al món de Matrix a través dels filòsofs gnòstics; aprendrem a enfocar amb les ulleres verdes de Kant; i descobrirem que la filosofia, el capitalisme i l’amor van de la mà de Marx.

¿Una nueva era para África? | Óscar Mateos

Aquestes cinc dècades permeten fer balanç sobre un dels aspectes que ha copat un interès més gran de l’Àfrica subsahariana postcolonial: la presència dels conflictes armats, la gestió del seu impacte, així com les formes de resoldre’ls i de construir la pau. Una anàlisi de l’evolució de tot aquest temps permet constatar grans canvis sobre això. Aquest és un llibre interdisciplinari que examina, amb aquest teló de fons, els nous reptes i perspectives sobre pau i seguretat a l’Àfrica.

Les cançons de la nostra vida | Pep Blay

Un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes més populars de la historia: Us heu parat mai a pensar per què cal tanta gent per tombar una simple estaca, segons la popular cançó de Lluís Llach? Voleu descobrir què és el que en realitat calia tombar segons la primera versió de la lletra, i que pesava molt més que una estaca? Sabeu que la tonada de la cançó «No tinguis pressa» dels Sopa de Cabra havia de contenir un vers que la discogràfica els va demanar que canviessin perquè el considerava massa pornogràfic? O què estava mirant Jaume Sisa quan va tenir un despreniment de retina que el va impedir estrenar La nit de Sant Joan? De què parlava l’himne de Catalunya que havia de substituir «Els Segadors» perquè un grup d’intel·lectuals considerava allò de «bon cop de falç» una incitació a la violència?

[#Info] Tots els detalls de la visita a la Fundació Miró!

Benvolgut i benvolguda,

Fa dies et vam informar del projecte de visitar la Fundació Miró, i et vam presentar dues possibles dates. Com que la resposta majoritària va ser a favor del dimarts 17 de maig, ja et podem confirmar que, com a colofó de la conferència del 28 de setembre passat «Joan Miró, poètica de colors», el dimarts 17 de maig al matí farem una visita guiada a la Fundació Miró a càrrec de la Montserrat Quer, amb el següent programa:

  • Ens recollirà un autocar a les 9:30 davant del Bar Manelic (Parada del Bus del Mercat)
  • La visita guiada a la Fundació Joan Miró serà de 11:00 a 12:00
  • Serem de nou a Vilassar a les 13:00 aproximadament.

El preu de tot plegat per als socis d’Àgora és de 10€, i per als no socis, de 20€. Els interessats han de fer una transferència amb l’import corresponent al compte d’Àgora: ES54 2100 0382 4602 0034 1063 indicant el nom i el concepte (Museu Miró).

El màxim per fer una visita guiada és de 25 persones, de manera que si superéssim aquest nombre, hauríem de triar les 25 primeres inscripcions, donant sempre preferència als socis. Per descomptat, pots fer arribar aquesta informació a altres persones que puguin estar interessades. Per facilitar l’organització, però, la data màxima per inscriure’s és el 5 de maig.

Com a Grup Impulsor d’Àgora, ens plau encetar, amb aquesta activitat, el nostre programa de visites. I ja t’ho podem avançar, completarem aquest trimestre amb una visita guiada a la zona arqueològica de can Boquet el diumenge 29 de maig, de la que t’anirem informant més endavant.

Gràcies pel teu interès

Grup impulsor d’Àgora

[#LaCrònica] Alba Ibero: “La història està plena d’exemples de dones que troben l’esquerda per escapar de les limitacions que tenien.”

Conferència “Què pinten les dones?” d’Alba Ibero el dia 5 d’abril de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El títol de la conferència de l’Alba Ibero aplegà més de quaranta persones interessades en saber «Què pinten les dones?». La conferenciant començà la seva intervenció explicant com, en acabar els seus estudis d’Història de l’Art, se li va desaconsellar fer una tesi doctoral entorn de les dones artistes «perquè no n’hi havien». I és que «la història de l’art és el discurs d’una elit que s’ha anat perpetuant durant segles» i que ha amagat l’existència de dones artistes. L’objectiu de la conferència era desemmascarar aquesta falsedat «apropant-nos a les artistes del passat i analitzant la seva obra des d’una perspectiva de gènere».

Justificà tot seguit per què es centrava en la pintura: serà en la pintura i en la literatura on trobarem més dones artistes, perquè són camps on, a diferència d’altres arts, no cal una gran infraestructura, els materials són més assequibles, es pot practicar en estones lliures i no cal una formació prèvia, sinó que es pot treballar a partir de la imitació i d’un procés d’assaig i error.

Presentà en primer lloc l’existència de dones pintores a l’edat mitja. Totes elles religioses que treballen en els scriptorium dels monestir il·lustrant llibres, com és el cas de la catalana Ende al segle X o Clarícia al segle XIII. També és rellevant l’exemple de Teresa Diéz, autora dels frescos del Monestir de Santa Clara a Castella, ja al segle XIV. En tots tres casos es tracta de pintores descobertes recentment com a resultat de treballs de restauració, que han permès acreditar l’autenticitat de la seva obra.

És en el Renaixement on ja podem identificar una gran quantitat de pintores. L’Alba Ibero presentà alguna de les obres d’algunes d’aquestes pintores que aprenen el seu art gràcies a un entorn familiar que supleix la impossibilitat d’accedir a una formació institucionalitzada en les acadèmies d’Art. És el cas de l’angloflamenca Levina Teerlic (1510-1576), filla i neta d’artistes, que acabà sent pintora a la cort dels Tudor, de la flamenca Caterina van Hemessen (1528-1587) que va aprendre al taller patern, o la italiana Sofonisba Anguissola (1535-1625). Ja al barroc hi trobem grans artistes com les italianes Lavinia Fontana (1552-1614), la Fede Galizia (1578-1630), la flamenca Clara Peeters (1594-c1657), especialitzada en bodegons, la també italiana Artemisia Gentileschi (1593-1656) amb un perfecte domini del clarobscur en obres de gran format. Seguint en el barroc, també ens va presentar i comentar obres de la francesa Louise Maillon (1610-1696), igualment de formació familiar com l’espanyola-portuguesa Josefa de Ayala Figueira (coneguda com Josefa d’Óbidos) (1630-1684).

Entrant en el Rococó i el neoclasicisme, destacà la pintura de motius florals espectaculars de la neerlandesa Rachel Ruysch (1664-1750), o els retrats en pastel de la veneciana Rosalba Carriera (1673-1757). De totes elles en destacà el caràcter excepcional tant de la seva obra com de la seva personalitat, atès que totes van haver de trencar els motlles del que s’esperava que fos i que fes una dona en la seva època. «La història està plena d’exemples de dones que troben l’esquerda per poder escapar de les limitacions que la societat els imposava.»

Fou en aquest punt que l’Alba Ibero va haver d’encarar la part final i les conclusions de la seva conferència («s’ha acabat el temps»), no sense presentar abans, fent un salt en el temps, la figura i l’obra de la pintora modernista catalana Lluïsa Vidal (1876-1918). I acabà presentant i comentant les xifres que posen de manifest l’escassa presència de pintores tant a les acadèmies d’Art com als espais de memòria (els museus del Prado i el Museu d’Art de Catalunya), tot comentant que, en aquests darrers no s’exposen les obres de les pintores (són als magatzems) però tampoc s’explica per què no s’exposen, de manera que si no s’explica perquè les dones no hi són, la seva absència esdevé «natural». I això no lliga gaire amb el caràcter pedagògic d’aquestes institucions.

Després del torn de preguntes, i passades ja dues hores ben aprofitades, el públic assistent va anar abandonant la sala amb la sensació compartida que calia una altra conferència de l’Alba Ibero per acabar una exposició brillant que havia quedat escapçada per manca de temps. Queda convidada.

Create your website with WordPress.com
Per començar