Conferència “El silenci dels telers” d’Assumpta Montellà, el dia 9 de maig de 2023 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.
L’Assumpta Montellà se’ns va presentar com una “col·leccionista d’històries”, algú interessat sobretot per aquelles vivències més quotidianes que els protagonistes de la història recent li poden explicar. La seva recerca consisteix a recollir-les per després explicar-les en els seus llibres. Aquesta passió i aquesta perspectiva antropològica la va fer decidir a escriure sobre les vides de les dones a les setze colònies que hi ha al llarg de vint quilòmetres del Llobregat. I, sorprenentment, en posar-se a escriure el primer que li va sortir va ser el títol “El silenci dels telers”, basant-se en els tres silencis que envaïen el món de les colònies: d’una banda “hi ha el silenci de les dones que estan, totes, sordes com una tàpia” («tant de soroll que havíem escoltat i ara només ens queda el silenci de la sordera» li deien), en segon lloc el silenci d’aquells telers eixordadors que ara estan tots aturats i muts, i en tercer lloc el silenci de les dones, injustament oblidades i silenciades, invisibles tot i ser el vuitanta per cent de la mà d’obra. «Amb aquest títol damunt la taula vaig començar la meva recerca».
Al llarg de la seva exposició, Assumpta Montellà va exhibir un talent narratiu i una capacitat comunicativa extraordinàries que no tan sols aconseguien informar sinó també i sobretot commoure. Dedicà la primera part de la seva intervenció a aclarir les circumstàncies històriques que van envoltar el naixement i creixement de les colònies, tot descrivint amb pinzellades senzilles i precises el naixement de la indústria tèxtil als vapors de Barcelona i de l’àrea metropolitana així com les seves dificultats (les reivindicacions obreres i el carbó car i escàs). L’establiment de les indústries ran del Ter i del Llobregat permetia aprofitar una energia hidràulica gratuïta (com ja feien els antics molins fariners) i disposar d’una mà d’obra molt més econòmica i sobretot més submisa, amb una vida lligada als serveis que la colònia els oferia: treball, alimentació, escola, religió, oci… (“com més serveis, més cordes al coll”). La llunyania de l’àrea metropolitana se solucionà amb el carrilet que pujava el cotó des del port i baixava repartint per les colònies el carbó de les mines, necessari per cobrir les temporades d’escassedat de força hidràulica.
Les dones i les seves històries van omplir la segona part de la conferència. Va ser a través de la mirada d’elles que l’Assumpta Montellà ens va mostrar els detalls aparentment insignificants de la vida quotidiana de les dones a les colònies: la solidaritat entre elles, la comunicació incessant través de signes entre el brogit dels telers, l’estimació de la vida a la colònia (“si has vingut a criticar la colònia, ja te’n pots anar”, li van dir), la veneració de la figura patriarcal de l’amo, el ritual dolorós de tallar les trenes a l’edat de treballar a la fàbrica, la importància de la figura del capellà… L’Assumpta Montellà ens explicà com va anar teixint vincles molt estrets amb totes elles, com algunes se li havien mort sense poder veure publicades les seves paraules en el llibre amb què pretenia trencar la seva invisibilitat, i com finalment havia acabat tenint resposta a la pregunta sobre com podria ser que defensessin una vida tan esclava a la colònia: «nosaltres defensem les colònies perquè nosaltres som les colònies».
ÀGORA 