Conferència “La revolució de les dones del segle XXI” de Maria Dolors Comas d’Argemir el 14 de març de 2023 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.
La conferència Àgora d’aquest dimarts va tenir com a presentadora l’antropòloga Sílvia Bofill (recordeu-la a la xerrada sobre «Envelliment i cures, reptes d’un model en crisi» al maig del 2021). Ella va ser l’encarregada d’introduir la també antropòloga Dolors Comas d’Argemir, que amb aquesta conferència tancava el cicle de xerrades amb motiu del dia de la dona. La intervenció de la Dolors Comas començà destacant el veritable «tsunami feminista» que s’ha generat en els darrers anys amb les multitudinàries manifestacions de cada any el 8 de març i el 25 de novembre, que han aconseguit que «les desigualtats de gènere siguin més visibles que mai». D’aquí el títol de la conferència: «la revolució de les dones del segle XXI», que partia de la constatació que «hi ha hagut un canvi molt important i molt ràpid en la vida de les dones» en els darrers cinquanta anys.
Repassà tot seguit de forma ràpida els detonants de les protestes d’aquestes grans manifestacions: la bretxa de cures («cuidar es queda a casa i té nom de dona»), la distància entre dones i homes pel que fa al treball a temps parcial, els contractes temporals, les pensions, així com la violència contra les dones. Però ja entrant en l’anàlisi de la «revolució de les dones», la Dolors Comas situà el seu origen en el moviment «#Me Too», un hashtag creat per l’activista nordamericana Tarana Burke el 2006 i que a partir del 2017 s’usà com a forma generalitzada de denúncia pública, per part de les dones, dels abusos i assetjaments sexuals soferts, fent emergir d’aquesta manera un fenomen fins aleshores silenciat i ocult. La conferenciant va dedicar una detallada anàlisi a les grans mobilitzacions que provocà al nostre país l’anomenat «cas de la manada» (2016), exponent de la normalització i banalització dels abusos i agressions contra les dones en el marc de la «festa», així com de la seva difusió a través de les xarxes com a exhibició de poder masculí.
Repassà finalment els precedents d’aquesta «revolució de les dones del segle XXI» recordant les diverses onades feministes, des d’aquella primera reivindicació del dret a vot i als drets civils per part de les sufragistes a finals del XIX i a la primera part del XX, més tard la lluita per la igualtat d’oportunitats i els drets reproductius, i recentment la reivindicació de la diversitat entre les dones i de la diversitat d’orientacions sexuals. Acabà preguntant-se si no estarem ara, amb les grans manifestacions contra les agressions i els abusos, davant d’una nova onada en la lluita feminista.
Acabà la seva conferència presentant i analitzant les importants reaccions contra les lluites feministes, i s’aturà especialment en la denúncia de l’anomenada «ideologia de gènere» per part de moviments i partits de dreta i d’ultradreta, així com de les esglésies catòlica i evangèlica. I va cloure aquest darrer apartat, i la seva intervenció, tot defensant la força transformadora del moviment feminista: «el feminisme té enemics perquè és transformador».
ÀGORA 