Conferència “Una mirada al món des de la perspectiva de gènere” de Sara Moreno Colom el dia 28 de febrer de 2023 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.
En la seva conferència, la primera de les dues que Àgora té programades amb motiu del Dia de la Dona, la sociòloga Sara Moreno ens va convidar a fer una mirada a la vida quotidiana des de la perspectiva de gènere. Començà aclarint el concepte de gènere («rols, responsabilitats i estereotips que s’assignen en funció del sexe»), i destacà la importància de tenir una perspectiva de gènere, atès que «si no ens posem les ulleres de la perspectiva de gènere, hi haurà moltes coses que ens passaran desapercebudes». Aquesta perspectiva, digué, ens permetrà observar que les diferències de gènere generen desigualtats entre homes i dones en les oportunitats d’accedir als recursos com el temps, la feina, l’educació, la salut, el salari, la pensió… A l’anàlisi d’aquestes desigualtats dedicà la resta de la seva conferència.
Les reflexions de la Sara Moreno van girar entorn d’un eix fonamental: «per entendre el que passa a la vida pública és imprescindible que sapiguem què passa a la vida privada». Per això s’ocupà en primer lloc de la desigualtat en l’ús del temps entre homes i dones. «Les dones estan molt més atrapades en el temps que els homes», ja que elles dediquen molt més temps que ells a les tasques de la llar i a les cures d’infants i persones grans. L’educació, tot i ser molt més igualitària que fa mig segle, no ha aconseguit eliminar les desigualtats en l’ús del temps a la llar, perquè «els fills aprenen dels pares, i quan són adults acaben reproduint els estereotips apresos». Destacà també el fet que nois i noies tampoc estudien el mateix quan arriben a la universitat i això té una repercussió en el mercat de treball ja que «els estudis més feminitzats donen accés a llocs de treball més precaris i menys valorats».
Entrant en l’anàlisi de les desigualtats de gènere en el mercat de treball, Sara Moreno destacà que no tan sols existeix una segregació vertical, el que es coneix com a «sostre de vidre» (i les dones que aconsegueixen trencar-lo han de pagar un peatge important i a més se’ls exigeix constantment que demostrin la seva vàlua), sinó també una segregació horitzontal: les dones s’acumulen en els llocs de treball més precaris, inestables i menys valorats. Es parla més de les dones que topen amb el “sostre de vidre”, que són la minoria més ben preparada, mentre que són moltes més les dones que queden atrapades en una mena de “terra enganxifós” del que no poden escapar i del qual es parla molt menys. Tot plegat té relació amb la desigualtat en la disponibilitat del temps ja que «fins que no hi hagi igualtat en les llars no hi haurà igualtat en el mercat de treball». La Sara Moreno acabà aquest apartat amb una crítica a l’enfoc de les polítiques de conciliació, que «han procurat que les dones puguin conciliar, però no que els homes siguin corresponsables», i posà com a exemple d’una bona política generadora de corresponsabilitat el permís de paternitat igualitari i intransferible.
Acabà la conferència comentant les desigualtats en la jubilació i en la salut, tot assenyalant la bretxa en les pensions d’homes i dones que resulta del fet que sovint els anys cotitzats són menys en les dones ja que el treball a la llar ni cotitza ni està valorat. Pel que fa a la salut, assenyalà d’una banda que, malgrat tenir una major esperança de vida, les dones tenen més mala salut que els homes, i a més pateixen patologies menys estudiades («s’ha estudiat molt més la salut dels homes que la de les dones»). Finalment, l’extens torn de paraules va permetre a la Sara Moreno aclarir els dubtes del nombrós públic assistent i aprofundir més extensament en alguns dels temes tractats.
ÀGORA 