Visita al Museu d’Història de Barcelona guiada per Marc Pons Barrachina, el dia 23 de febrer de 2023. de Vilassar de Dalt.
Passava algun minut de dos quarts de nou quan l’autocar es va posar en marxa cap a Barcelona i una hora més tard ja érem a la Plaça del Rei. Havíem quedat amb en Marc Pons a tres quarts de deu i, efectivament, després de fer-nos unes fotografies de grup a les emblemàtiques escales del Palau Reial, poc abans de les deu ja ens estava explicant la història dels edificis de la Plaça, el Palau Reial, la capella de Santa Àgata i el Palau del Lloctinent. Tot seguit, com que no es podia accedir al Museu d’Història per l’entrada habitual perquè està en obres, hi vam entrar per la porta que travessa la muralla romana des de la plaça de Ramon Berenguer, després de gaudir de les explicacions d’en Marc sobre la història i les característiques d’aquesta fortificació de la ciutat.
A l’interior del museu ens vam anar passejant per les passarel·les d’aquesta fantàstica obra d’enginyeria/arqueologia subterrània que ens permet contemplar les restes de la Barcino romana i visigòtica per sota de la plaça del Rei, del palau del Lloctinent i de la catedral. La visita té, òbviament, un interès per si sola, però les extenses explicacions d’en Marc Pons a cada aturada (i en van ser una bona colla!), aclarint i amanint els detalls sobre el que anàvem veient i establint relacions amb el que ens havia explicat a la conferència del dia 14, ens va permetre entendre i gaudir molt més de la visita. Pels volts de les dotze vam sortir del fantàstic laberint romano-visigòtic i vam avançar en l’edat mitjana per visitar la capella palatina de santa Àgata (amb les corresponents explicacions d’en Marc).
Aquest itinerari pel temps va acabar amb dues parades a l’exterior del conjunt arquitectònic. A la primera, entre l’àbsis de la catedral i el Palau del Lloctinent, en Marc ens va explicar les històries de les bruixes torturades al soterrani d’aquest palau, seu de la Inquisició, especialment la història de les bruixes de Terrassa (ara ja érem al segle XVII). Finalment ens vam desplaçar fins a l’església dels sants Just i Pastor, que va ser en època visigòtica la catedral catòlica de Barcelona (l’altra catedral era arriana).
Aquí en Marc s’acomiadà de nosaltres i vam anar fins al lloc de trobada amb l’autocar que, just amb les primeres gotes de pluja, ens recollia poc després de la una, cansats però molt satisfets d’un matí inoblidable.
ÀGORA 