Design a site like this with WordPress.com
Per començar

[#LaCrònica] Josep Samon: “La tradició de l’arribada miraculosa de les relíquies a la platja de Vilassar no té cap fonament”

Conferència “Sants Màrtirs. De les relíquies del 1623 a la Festa Major del 2023” de Josep Samon el dia 10 de gener de 2023 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

La conferència donà el tret de sortida als actes commemoratius del quart centenari de l’arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El seu títol ja anunciava un important esforç de síntesi per part d’en Josep Samon, atès que fer un repàs als esdeveniments, personatges, creences, conflictes i debats al llarg de quatre segles d’història dels Sants Màrtirs en una hora, i fer-ho de forma entenedora, era un repte molt complicat. Però no hi ha dubte que el públic, en sortir, podia sentir que s’havia acomplert de forma satisfactòria el desig amb què Josep Samon inicià la seva exposició: «esperem que, després de la sessió d’avui, coneguem una mica millor el quan, el com i el per què dels Sants Màrtirs».

Dedicà la primera part de la seva exposició a presentar la relació del regne de Sardenya amb la Corona d’Aragó i la monarquia hispànica, i la competència per l’hegemonia dins de l’illa entre les ciutats de Sàsser i Càller. Una competència que tingué com a exponent, en el context de «la recerca compulsiva de relíquies a la primera meitat del XVII» les excavacions en una i altra ciutat. Una competició en què, també en aquest aspecte, triomfà Càller, amb les excavacions impulsades pel bisbe Francisco d’Esquivel des del 1614 a l’entorn de la basílica de sant Saturnino. Les nombrosíssimes restes trobades, atribuïdes a màrtirs perquè hi constava la inscripció BM (interpretades com a «beatus martir» quan també podrien significar «bonae memoriae»), van ser col·locades en una cripta de la catedral excavada amb aquest objectiu. El bisbe va fer donació d’algunes relíquies a Salvador Riera, que les transportà a Barcelona el 1623.

Josep Samon dedicà la segona part de la seva exposició a l’arribada de les relíquies a Vilassar i al desenvolupament dels diversos elements de culte: el 14 de juliol del 1623, amb les relíquies ja a Vilassar, el bisbe de Barcelona, Joan Sentís i Junyer, n’autoritza el culte. I el 1624 Salvador Riera fa donació de les relíquies a Vilassar. Es considera que es tracta de restes de 67 cossos sants diferents. A partir d’aquest moment se n’inicia el culte (capella dels sants màrtirs, altar reliquiari…). Al 1627 hi ha la gran processó fins a Sant Sebastià demanant la fi de la sequera (i es produirà una gran pluja), i des del 1654 s’estableix la Festa Major el dia 29 d’abril.

El 1678 es constitueix la Confraria dels Sants Màrtirs. Josep Samon dedicà una part important de la conferència a exposar detalladament la rica informació que es pot extreure, entre d’altres, de les anotacions contingudes als seus llibres de comptes (en tenim des del 1695 fins al 1804). Permeten saber les activitats i les característiques de la Confraria i de les celebracions de la Festa Major, des de la música fins als predicadors.

El conferenciant s’aturà tot seguit en l’anàlisi de l’obra del carmelita descalç, fill de Vilassar, fra Josep de Jesús Maria «Epítome de la certeza, legitimidad y excelencia de las insignes reliquias de los santos mártires que son veneradas en Vilassar» (1715) basada en l’obra de Dionisio Bonfant «Triunfo de los santos del reino de Cerdeña» fortament criticada pels bolandistes, que amb les seves «Acta sanctorum» pretenen depurar i aclarir les dades de les vides dels sants. Josep Samon conclou, per exemple, que l’anècdota de l’arribada miraculosa dels Sants Màrtirs a la platja de Vilassar no apareix fins a la publicació de l’Epítome i que «la tradició de l’arribada forçosa de les relíquies a Vilassar no té cap fonament». En tot cas, «les narracions de l’Epítome van posar les relíquies dels Sants Màrtirs a la mateixa alçada dels sants venerats a qualsevol altra localitat i dels quals se’n coneixen vida i miracles»

En la part de l’exposició dedicada a repassar les vicissituds de la tradició dels Sants Màrtirs i la seva Festa Major, s’explicà que al segle XIX manca documentació de la Confraria i que el coneixement de l’època ens el forneixen publicacions esparses, des d’albarans a la publicació de la novena, per posar un exemple. En canvi, al llarg del segle XX, i sobretot a partir de la tasca de Mn. Mas, la documentació començà a ser més abundant. Destacà especialment la referent als actes de commemoració del tercer centenari el 1923, amb una important mostra fotogràfica i documental, així com els diversos programes de la Festa Major (el més antic és del 1924) inevitablement condicionats per les contingències polítiques de cada moment. El 1939, després de la desaparició de les relíquies durant la guerra civil, el rector demanà a qui hagués recollit alguna relíquia, que la tornés. De manera que, va concloure Samon, «la certesa de l’autenticitat de les relíquies, si és que això preocupa algú, rau en la certesa que es vulgui donar als que les van aportar i al rector que les va admetre».

Va acabar la seva exposició referint-se a la celebració del quart centenari dels Sants Màrtirs. «El 1923 tot el tema dels Sants Màrtirs encara es vivia com al segle XVII i ara, cent anys després, la societat del coneixement ens empeny a plantejar les coses cap a la recerca i cap al despullament de les coses supèrflues per quedar-nos en allò que val la pena de veritat».

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s