Design a site like this with WordPress.com
Per començar

[#LaCrònica] Albert Planes: “La funció del metge és ajudar a viure… i a morir”

Conferència “Parlem d’eutanàsia. El document de voluntats anticipades” d’Albert Planes el dia 8 de novembre de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

Al llarg d’una hora i mitja i amb una sala plena a vessar, el doctor Albert Planes va anar desplegant, de forma ordenada i rigorosa, les seves explicacions entorn dels dos temes anunciats al títol de la conferència: l’eutanàsia i el document de voluntats anticipades.

Després d’aclarir que l’objectiu de l’activitat dels professionals de la medicina no és només ajudar a viure («sóc un fracassat, perquè els pacients se’m moren!») sinó també ajudar a morir, el doctor Planes exposà la situació de l’eutanàsia a Europa i al món. «Som dels pocs estats on l’eutanàsia està legalitzada» i on es reconeix que «l’eutanàsia és l’expressió màxima de l’autonomia de la persona», integrada en el dret a decidir sobre la pròpia salut.

Tot seguit, dedicà una part important de la seva exposició a presentar cinc conceptes que cal tenir clars per evitar confusions: És important diferenciar situacions com l’adequació de l’esforç terapèutic, la sedació pal·liativa i el refús al tractament, que no busquen provocar la mort del pacient sinó evitar dolor innecessari, d’aquelles altres que busquen la mort del pacient com el suïcidi assistit (on el propi pacient pren la medicació) o l’eutanàsia (on un professional administra al pacient la medicació que li provocarà la mort). En l’eutanàsia, «una persona competent amb problemes de salut irreversibles i amb un patiment que experimenta com a inacceptable, fa petició expressa i reiterada d’ajut a morir».

A partir d’aquests aclariments de concepte, el doctor Planes presentà les característiques bàsiques de la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia (LORE): regula i despenalitza l’eutanàsia en determinats supòsits, determina els deures dels professionals sanitaris, regula les obligacions de les administracions i institucions i regula el dret a l’objecció de consciència dels professionals directament implicats. Per demanar l’eutanàsia, diu la LORE, cal ser espanyol, major d’edat, tenir capacitat per decidir o haver deixat un Document de voluntats anticipades, i patir una malaltia greu o un sofriment greu crònic i impossibilitador. Explicà, finalment, el procediment a seguir per demanar l’eutanàsia tot insistint en què, tot i que hi han d’intervenir professionals diversos, el protagonista fonamental de tot el procés és el pacient. Acabà aquest apartat dedicat a l’eutanàsia exposant les dades de l’eutanàsia a Catalunya i els problemes de salut pels quals els pacients han demanat l’eutanàsia.

La part final de la conferència la dedicà a l’explicació de la naturalesa del Document de voluntat anticipades (DVA). «A través del DVA, una persona expressa, per si perdés la capacitat de decidir, la seva voluntat sobre atenció sanitària, i això pot incloure el final de la vida». I entrà en detalls importants referents a com fer el DVA. De tota manera el doctor Planes ja havia encarregat que, als assistents a la conferència, se’ls repartís a l’entrada un dossier amb informació detallada al respecte.

El títol «Parlem d’eutanàsia» va ser una descripció premonitòria del que acabaria sent la conferència, perquè el públic (més de setanta persones) va anar fent preguntes al doctor Planes al llarg de tota la seva intervenció i sobretot al final, convertint l’acte en una autèntic espai de diàleg sobre el tema. Al capdavall, la intervenció del conferenciant va ocupar tan sols la meitat de l’hora i mitja de l’acte. La sala del Museu convertida en Àgora.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s