Design a site like this with WordPress.com
Per començar

[#LaCrònica] Andreu Mayayo: “L’important és poder construir un “nosaltres” que integri tothom”

Conferència “El somni de Luther King” d’Andreu Mayayo el dia 25 d’octubre de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

Després d’un any, Àgora tornava a presentar l’historiador Andreu Mayayo, aquesta vegada amb una mirada al somni de Luther King. Mayayo va reprendre el fil allà on l’havia deixat, tot connectant les dues figures objecte de les conferències, Eleanor Roosevelt i Luther King, a través de la cantant Marian Anderson. La senyora Roosevelt, contrària a tota forma de segregació, recolzà el concert de la contralt afroamericana al Lincoln Memorial de Washinton el 1939 (l’infant King l’escoltà per la ràdio!) i vint-i-quatre anys més tard, el 1963, Marian Anderson cantà novament a les escales del monument a Lincoln amb motiu de la “Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat” impulsada per King. No va ser aquesta l’única connexió entre els dos personatges, ja que -va dir Mayayo- així com la “Declaració universal dels drets humans (elaborada amb l’empenta d’Eleanor Roosevelt) “és el document més important del segle XX”, el discurs de King al Lincoln Memorial el 1963 (“Jo tinc un somni”) “és, probablement, el discurs més important del segle XX”.

Aquest discurs emblemàtic, que donava títol a la conferència, fou el primer dels nombrosos documents visuals que Mayayo va presentar al llarg de la seva xerrada. Destacà, però, que el “somni” de King no era només un somni de llibertat sinó també un somni d’igualtat (la marxa era per la llibertat i també pel treball!) i un somni de fraternitat entre totes les persones. L’ideari de King recollia així els tres ideals de la revolució francesa, reflectits a la constitució dels Estats Units: Tinc un somni que un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.”

A continuació, Mayayo explicà com la religió i la violència són elements fonamentals per entendre la societat americana, i com l’esclavisme és el seu pecat original, base de la segregació contra la qual lluità Luther King, que d’altra banda era un predicador baptista que morí assassinat als trenta-nou anys, com també ho foren, també a la dècada dels seixanta, figures tan importants com John F. Kennedy, Malcolm X o Robert Kennedy. En repassar la biografia de King, Mayayo destacà algunes fites importants: El 1955, contra l’empresonament de Rosa Parks i contra la segregació en el transport, va impulsar un boicot als autobusos a Montgomery que havia de durar més d’un any, fins que el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional la segregació en el transport. Des del 1957 i fins la seva mort va presidir la conferència d’esglésies cristianes del sud, impulsora de les accions de lluita no violenta. El 1963, amb motiu del centenari de la proclamació de l’emancipació dels esclaus per part de Lincoln, va organitzar la marxa sobre Washington per la llibertat i el treball, ja esmentada. El 1964 s’aprovà la llei dels drets civils com a resultat del moviment contra la segregació, i es concedí a King el Premi Nobel de la Pau. El 1965 impulsà les marxes contra la discriminació en el dret al vot que tindran com a resultat la Llei del dret a vot, del mateix any. Fins que el 1968 va ser assassinat mentre donava suport a la mobilització dels escombriaires a Memphis.

A partir d’aquest punt, Mayayo va analitzar com la lluita contra la discriminació segueix molt present als Estats Units, per exemple amb el gest de protesta del jugador Colin Kaepernick davant la violència contra els afroamericans, que el 2016 es va agenollar mentre sonava l’himne (un gest seguit per molts altres esportistes), també amb el moviment “Les vides negres importen” que es generà el 2020 a partir de la mort de George Floyd com a resultat de la brutalitat policial. I tot seguit Mayayo va fer una reflexió més enllà dels límits dels Estats Units, assenyalant que el problema de la discriminació i la desigualtat també és ben present a Europa i no desapareixerà mentre no entenguem que “l’important és poder construir un “nosaltres” que integri tothom”.

Mayayo va voler acabar la seva intervenció amb un darrer document: el discurs de Spencer Tracy al final de la pel·lícula “Endevina qui ve a sopar”, estrenada el 1967, un any abans de l’assassinat de Luther King. Després d’això, hi va haver un molt interessant col·loqui en què, com és habitual en ell, Mayayo va presentar amb major llibertat les seves reflexions personals més enllà del tema de la conferència.

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s