[#LaCrònica] Mariona Benedito: “Volíem incentivar la vida en comunitat.”

Conferència “Edifici Caragol. Habitatges amb protecció al saló central de Sant Boi de Llobregat” de Mariona Benedito el dia 10 de maig de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

La Mariona Benedito, va rebre l’any 2020 el premi FAD d’arquitectura amb l’edifici de 79 habitatges de protecció a l’espai Saló Central de Sant Boi de Llobregat (Un edifici ara nominat pels Premis Mies van der Rohe d’Arquitectura Contemporània). La seva conferència era, doncs, una ocasió excepcional perquè els assidus a les xerrades Àgora poguessin rebre explicacions de primera mà (la mà creadora!) de com es projecta i es du a terme una obra d’aquesta complexitat (inicialment era un projecte de 105 habitatges) i, sobretot, què té aquest edifici que el faci mereixedor del reconeixement que significa el premi FAD d’Arquitectura.

L’arquitecta explicà amb passió l’origen del projecte, que guanyà el 2008 un concurs per fer un edifici de volumetria considerable (un espai de quaranta nou per vint-i-cinc metres) amb 105 habitatges. Aquest projecte guanyador quedà aturat com a conseqüència de la crisi econòmica, i no es va reprendre (no es va fer la licitació) fins el 2017, però amb una modificació important: no havien de ser 105 sinó 79 habitatges. L’edifici quedà acabat el 2019 i el 2020 s’hi vivia.

Despès d’exposar la ubicació de l’edifici en el teixit urbanístic de Sant Boi, la Mariona Benedito posà l’accent en el seu objectiu a l’hora de dissenyar aquest bloc: havia de contenir els patis més ventilats i generosos possibles, espais de trobada que facilitessin la convivència entre els veïns, de manera que cada habitatge no quedés aïllat sinó que havia de quedar obert a zones comunes. «Volíem incentivar la vida en comunitat», i això va obligar a minimitzar l’espai d’escales i ascensors de cara a tenir aquest pati interior el més ampli possible. 

Però una vegada decidida l’estructura que ho havia de fer possible, calia pensar també en els acabats perquè «els acabats ens fan sentir més a gust o menys». Això ens portà a pensar en uns interiors amb elements ceràmics i en gelosies de forja que havien de fer més agradable la vida. I així la Mariona anà explicant el procés de construcció mental del projecte (per quin motiu té les característiques que té i no unes altres). Criticà amb èmfasi la normativa que obliga a que cada habitatge tingui un aparcament: això els obligà a fer tres pisos soterrats d’aparcament en plena zona freàtica del delta del Llobregat. Les «pantalles» enormes que calien per evitar el pas de l’aigua resulten insostenibles des del punt de vista de respecte al medi, atès que alteren la capa freàtica.

A continuació explicà, a la segona part de la conferència, un projecte molt diferent «tan important com el primer, on hi poses tanta passió com en el primer», però molt petit i efímer: «Les llàgrimes de santa Eulàlia», un taller fet amb estudiants, decorant amb una molt curiosa il·luminació que plorava, l’espai de la casa Padellàs a Barcelona. Va guanyar el festival «Llum BCN». També en aquest cas es va entretenir en l’exposició de la gènesi i evolució del projecte. Un resultat realment brillant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar