[#LaCrònica] Albert Esteve: “Els demògrafs, cada cop que ens pregunten cap on anem, ens equivoquem.”

Conferència “Canvis demogràfics a Catalunya: passat, present i futur” d’Albert Esteve el dia 26 d’abril de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El 26 d’abril, el Director del Centre d’Estudis Demogràfics Albert Esteve presentà al Museu una molt interessant anàlisi dels canvis demogràfics a Catalunya. Fent en  primer lloc uns descripció de la situació demogràfica actual i obrint en segon lloc una reflexió sobre les característiques de la població de Catalunya en el futur i sobre els reptes que probablement caldrà afrontar.

La foto fixa de la població present la resumí en tres rècords: la societat espanyola té una esperança de vida de les més elevades del món, una de les taxes de fertilitat de les més baixes del món, i en els darrers vint anys, amb un percentatge de població immigració extraordinàriament elevada. La piràmide d’edats queda fortament condicionada per la generació del baby boom (nascuts entre el 1955 i 1975), caracteritzada per l’alta natalitat i la baixa mortalitat infantil. La caiguda de la fecunditat no ha provocat un descens de la població en primer lloc gràcies a la immigració (persones no tant atretes pel nostre mercat de treball com expulsades del seu país) i en segon lloc gràcies a l’increment de l’esperança de vida.

«Els demògrafs, cada cop que ens pregunten cap on anem, ens equivoquem», així inicià l’Albert Esteve la segona part de la seva anàlisi. Sembla que és fàcil predir els naixements, les defuncions i l’envelliment de la població en el futur, però no la immigració, i això explica que en les projeccions de futur es presentin escenaris molt oberts. En qualsevol cas, potser no sabrem si a Catalunya serem 9 milions d’aquí a 15 anys, però segur que serem una població més envellida gràcies a l’increment de l’esperança de vida. Espanya ha passat, en 70 anys, de ser un dels països d’Europa amb una esperança de vida més baixa, a ser un dels països amb una esperança de vida més alta, amb la peculiaritat afegida de que no hi ha grans diferències en l’esperança de vida de les persones.

Amb quin cost arribarem als cent anys? Segons Albert Esteve, la bona notícia és que guanyem dos anys de vida més cada deu que passen, gràcies als avenços en matèria de salut. O «cada setmana guanyem un cap de setmana». La mala notícia és que en aquest cap de setmana de regal «el dissabte podrem fer coses i el diumenge ens haurem de quedar a casa». És evident, però, que una persona de 65 anys avui no és com una persona de 65 anys de fa cent anys, de manera que tindrem un país envellit, però amb persones grans molt diferents que les persones grans del passat i del present.

De cara al futur, segons l’Albert Esteve, es plantegen tres reptes molt importants. En primer lloc la necessitat d’un sistema d’atencions formals (cures) institucionalitzat molt més sòlid. Les famílies no es podran fer càrrec de la cura de les persones grans com en el passat, i la professionalització de les cures és una alternativa necessària però tal vegada no suficient. En segon lloc, per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions caldrà retardar l’edat de jubilació (molts dels que actualment es jubilen als 65 van començar a treballar als 18 anys, mentre que avui no és infreqüent entrar en el mercat de treball als 25 o 30 anys, i els seus 65 no seran els 65 actuals). I, en tercer lloc, un perill: les onades migratòries del passat a Catalunya anaven acompanyades d’una taxa de natalitat molt elevada, que permetia que els fills d’autòctons i immigrants anessin junts a l’escola i gaudissin d’oportunitats semblants. En canvi, la molt elevada immigració actual es produeix en un context de molt baixa natalitat i això pot provocar una fractura greu de la societat, amb un risc de desigualtats creixent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar