Conferències “(falses) creences científiques i algunes coes boniques de la natura” de Francesc Villagrasa el dia 22 de març de 2022 al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt
El 22 de març, en Francesc Villagrasa aplegà un auditori força nombrós al Museu amb una conferència de títol llarg i amb un punt d’enigma: «(falses) creences científiques i algunes coses boniques de la natura». En presentar la conferència, expressà que el seu propòsit era «parlar de coses que no diu la ciència, però que són d’acceptació comuna».
En Francesc ens parlà de moltes i molt diverses coses i entrà en moltes i molt diverses matèries, però el denominador comú de tot plegat era l’objectiu de posar de manifest pre-supòsits o pre-judicis que de forma inconscient (aquesta és la seva força) sostenim (a vegades també des de les càtedres universitàries) i que no ens ajuden a comprendre la realitat.
Començà posant de manifest com les respostes científiques (el Big Bang, l’evolucionisme…) són respostes que alhora susciten altres preguntes que queden sense resposta, almenys sense resposta científica, i que per tant no acaben amb la recerca com a vegades es podria pensar i massa sovint es pensa. Primera crítica del dogmatisme.
A través de perspectives i plantejaments diversos, va posar en solfa reiteradament la concepció de la realitat que parteix de la idea que «no hi ha res més enllà del món material», el «materialisme científic que regna a les universitats». Però aquest va ser tan sols el primer dels tres pre-judicis que sotmeté a crítica. El segon seria la idea que «els observadors científics són observadors neutres», idea que criticà tot afirmant que «els científics no volen abandonar el somni de l’objectivitat», i el tercer, la idea que el món, la realitat, es pot dividir en compartiments estancs (i aquí defensà la importància de l’ecologia com a concepció globalitzadora de la natura, tot emfasitzant la importància de la figura del professor Ramon Margalef).
En síntesi, rebuig del dogmatisme que basteix murs en nom de preteses «veritats científiques» i defensa de l’actitud crítica de la persona que és capaç de copsar el misteri i de meravellar-se.
ÀGORA 