[#LaCrònica] Marta Grau Rafel: “Aprenem a través de les històries, d’aquí la responsabilitat del guionista”

Conferència “Escriure per a televisió. De Shakespeare al serial televisiu” de Marta Grau Rafel el 15 de juny de 2021 al Museu Arxiu

La que va ser la darrera conferència del curs 2020-2021 estava programada pel 24 de novembre i havia quedat ajornada a causa de la situació sanitària. Atès aquest caràcter de cloenda de l’acte, hi van ser convidades les autoritats municipals , i en acabar es va oferir una copa de cava als assistents.

La Marta Grau va fer una exposició brillant tot analitzant els reptes i els recursos dels guionistes que estan al darrere de l’allau de sèries televisives que ens envolten, així com els seus precedents en la història de la literatura i del cinema. S’ocupà en primer lloc de perfilar les diferències entre el format cinematogràfic i el del serial televisiu, remarcant en especial “l’efecte repetició” d’aquest últim, on l’espectador retorna sempre a un “univers inicial”, que d’una banda li ofereix familiaritat (sap què hi trobarà) però que d’altra banda introdueix sempre un “factor sorpresa” que fa que quedi atrapat, enganxat a la història. I això tant en el cas de sèries on la història va continuant al llarg dels episodis, com de sèries “autoconclusives”, on cada episodi obre i tanca una història.

La base psicològica de la força d’aquest “efecte repetició” no és altra que el fet que “ens agrada repetir, perquè això ens dona seguretat i confort”, però, d’altra banda, cal tenir present que “en veure una història s’activen en els nostres cervells els mateixos camps que s’activarien en el personatges”. Això fa que aprenem moltes pautes de conducta, tant a nivell emocional com moral, a través de les històries, així que el guionista té un gran poder i una gran responsabilitat.

La Marta Grau va fer una repassada als antecedents de les històries seriades, des de la mitologia clàssica o la saga artúrica fins a Shakespeare, els fulletons de Dumas, Stevenson o Dickens, o les sagues cinematogràfiques. I en destacà l’existència “d’arguments universals”: “els temes es repeteixen perquè els humans tenim els mateixos desitjos i passions.” Centrà la seva exposició d’aquests arguments universals en els temes presents en l’obra de Shakespeare, establint paral·lelismes amb exemples de sèries televisives: el mal, el joc de poder, l’ambició, la venjança, l’amor prohibit…

I finalitzà la seva exposició amb una interessant anàlisi de les preguntes per a les quals el guionista ha de tenir resposta abans de començar a escriure un guió: en quin univers situarem la història? Quins seran els seus trets diferencials? Quins seran els valors dels personatges? Com es transformaran? Quin tipus d’estructura tindrà la sèrie? Quins temes vull presentar encarnats en els personatges concrets de la història? …

En acabar, el públic va tenir ocasió de plantejar una bona colla de preguntes que van permetre a la Marta Grau aclarir i ampliar el tema de la conferència. Un molt bon final per a un curs tan interessant com accidentat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar