[#LaCrònica] Mònica Miró Vinaixa: “Els romans creien que, si havien pogut vèncer altres pobles i sotmetre’ls al seu domini, era sobretot gràcies a l’ajut de les divinitats”

Conferència “Ritus, cultes i creences dels romans antics” de Mònica Miró Vinaixa el 25 de maig de 2021 al Museu Arxiu

A la sala de conferències del Mureu-Arxiu, la Mònica Miró va oferir una mostra excel·lent de la seva extraordinària passió per les formes de religiositat del món antic, en especial per la religiositat dels romans. Una passió basada en la idea que comprendre el passat ens permet entendre el present, perquè “el que som en bona part s’explica per allò que els nostres avantpassats van ser”. Partint del reconeixement de la impossibilitat d’explicar en poc més d’una hora la religiositat dels romans, la Mònica Miró desplegà la seva exposició entorn de quatre eixos fonamentals: els trets generals de la religiositat dels romans, les formes d’actuació cultual, la religió en l’àmbit privat i finalment, la religió pública.

La religiositat dels romans estava impregnada, va dir, per un esperit eminentment pragmàtic (cal assegurar la protecció de la família i la grandesa de Roma a través d’un seguit de cultes), alhora conservador (quan les coses funcionen no s’han de canviar) però també permeable (disposat a integrar costums i divinitats foranes). Una religiositat caracteritzada també per la omnipresència dels déus (amb una munió de divinitats “especialitzades” en les accions i els objectes més diversos) i per la voluntat de comunicar-s’hi a través d’un extens catàleg d’accions de culte.

Il·lustrant les seves paraules amb una molt rica projecció d’imatges (al llarg de la seva exposició en va mostrar un centenar), la Mònica Miró va anar explicant els detalls de les accions de culte més rellevants entre els romans: les pregàries, els vots i exvots, les ofrenes i libacions, els sacrificis, els banquets sagrats, l’endevinació… A continuació va entrar en l’exposició de les divinitats pròpies de la religiositat en l’àmbit privat: Lares, penates i genius protectors de la llar, de la prosperitat i de la família, per acabar aquest apartat amb la descripció dels rituals de pas (naixement, maduresa, matrimoni, mort). Per acabar, entrà en l’anàlisi de la religió en l’àmbit de l’estat, concebut com una gran llar també necessitada de protecció i prosperitat. És aquí on va presentar els grans déus, els temples, els sacerdots, la divinització de l’emperador…

Conscient de no haver pogut entrar amb més detall en els diversos aspectes de la seva exposició, la Mònica Miró ens deixà material per treballar a casa amb més tranquil·litat: les cent imatges que havien donat suport al seu discurs i un document de 40 pàgines que conté una síntesi de la seva exposició, una extensa bibliografia, una breu cronologia de la història de Roma, mapes i, especialment, un recull de textos llatins (traduïts al català) que il·lustren les explicacions de la conferenciant. Un material que el Grup impulsor farà arribar als socis. Va ser, doncs, una excel·lent conferència amb deures per als assistents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar