[#LaCrònica] Alan Salvadó: “En les imatges cinematogràfiques s’hi inscriu la història.”

Conferència “Mares de cine. Representacions fílmiques de la maternitat” d’Alan Salvadó el 26 de gener de 2021 al Casal Popular

Mares de cinema. Un recorregut des d’Eisenstein fins a Almodóvar

“Vinc a compartir algunes imatges de la història del cinema” en un “recorregut basat en la meva experiència com a cinèfil i com a especialista en la història del cinema”. Aquestes van ser les paraules de presentació de l’Alan Salvadó al Casal, davant d’unes trenta persones. Unes quinze més van seguir la retransmissió des de casa. La COVID està reduint l’assistència a actes culturals de tot tipus i les conferències Àgora no podien ser una excepció. Val a dir, però, que l’organització va vetllar en tot moment per la seguretat dels assistents, prenent les mesures de protecció necessàries.

L’Alan ens convidà a un passeig per la història del cinema. Començà mostrant-nos el paral·lelisme entre el grup escultòric de La Pietà de Miquel Àngel i la imatge de la mare amb el fill mort a “Cuirassat Potemkin” (el cinema recupera referents d’altres imaginàries). A partir d’aquí, analitzà deu arquetips de maternitat al llarg de la història del cinema, però en cadascun d’ells, l’Alan Salvadó mostrà com “els moviments cinematogràfics representatius de cada període han condicionat les representacions de la maternitat”. D’altra banda, l’explicació dels models de maternitat presents en els films que ens va presentar no podia obviar que “en les imatges cinematogràfiques s’hi inscriu la història”. Les imatges de la mare anònima afrontant l’atac dels cosacs a “El cuirassat Potemkin”, o la mare que pren consciència revolucionària a “La mare” de Pudovkin obligaven a parlar de la revolució russa, de la mateixa manera que la figura materna de l’Ana Magnani a “Roma ciutat oberta” (Rossellini) o a “Bellissima” (Visconti)  obligava a parlar de la postguerra italiana. Resultava igualment inevitable parlar de la greu crisi econòmica als Estats Units reflectida a “El raïm de la ira” o “Que verda era la meva vall”, de John Ford.

Va ser a través d’aquestes pel·lícules que el conferenciant presentà els primers models de maternitat: En primer lloc, les mares “heroïnes de la revolució” (Eisenstein i Pudovkin), en segon lloc, “Ana Magnani, mare del nerorealisme italià”, i en tercer lloc les mares “protectores de la llar al Hollywood clàssic” (John Ford). Tot seguit, l’Alan ens presentà el model de les mares “sacrificials en el Hollywood clàssic”, amb una renúncia sense límits pels fills, en pel·lícules com “Stella Dallas” o “Mildred Pierce” (King Vidor i Michael Curtiz), i el model de les mares en el cinema japonès, vindicadores de la tradició ancestral, enfront de la modernitat (aquí l’Alan ens convidà expressament a veure “Contes de Tòquio” de Yasujiro Ozu).

Després de presentar el model de les mares-castradores al cinema de Hitchcock amb la seva influència psicoanalítica (“Els Ocells”, “Marnie”, “Psicosi”), l’Alan Salvadó s’aturà un moment en l’esfereïdor model de maternitat present en el cinema de terror (“La llavor del diabe”, Polanski), per acabar presentant la importància del paper de la mare en la filmografia d’Almodóvar, a cavall entre la biografia i el constant homenatge al cinema (“Volver”, “Todo sobre mi madre”…).

Ja a la recta final de la seva exposició, l’Alan encara va esgarrapar alguns minuts per parlar de les mares “independents en lluita contra el patriarcat” en pel·lícules com “Aliens” (Cameron) o “Kill Bill” (Tarantino), i de les mares “supervivents de ferides tràgiques entre generacions”, presents en films com “La teta asustada” de Claudia Llosa.

Una exposició intensa, inevitablement general pel poc temps disponible, però que ens va convidar a tots a mirar amb uns altres ulls algunes pel·lícules ja vistes, o a mirar per primera vegada, i amb curiositat, pel·lícules encara no vistes. Com algú va comentar en sortir, “a partir d’ara em fixaré més en el paper de les mares quan miri una pel·lícula”. Només per això, ja valia molt la pena la xerrada Àgora de l’Alan Salvadó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar