[#LaCrònica] Ramon Vilà: “La Massa és un edifici excepcional i singular, preludi de les grans voltes que poc després Guastavino exportaria als Estats Units”

Conferència “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York” de Ramon Vilà i Agàpit Borràs l’1 de desembre al Teatre La Massa

Les cúpules que agermanen Vilassar de Dalt i Nova York

El dimarts 1 de desembre el teatre de la Massa acollí una xerrada de l’Agàpit Borràs i en Ramon Vilà que s’havia d’haver fet el 10 de novembre i que la pandèmia havia obligat a ajornar: “Rafael Guastavino, l’arquitecte de Nova York.” Unes setanta persones, amb la separació obligada per la pandèmia, van seguir les paraules dels conferenciants sota la cúpula de l’arquitecte valencià. Una cúpula que va ser protagonista obligat de la vetllada, com no podia ser d’una altra manera.

Després de la presentació de l’Enric Ortega, director del Museu Arxiu de Vilassar, que definí Guastavino com un “creador d’espais”, prengué la paraula l’arquitecte Ramon Vilà. Explicà que ell es centraria en l’etapa catalana de Guastavino i deixaria per a l’Agàpit Borràs l’explicació de l’obra de l’arquitecte als Estats Units.

Començà la seva exposició citant Bohigas quan diu que “Guastavino estableix les línies de l’inici d’una nova arquitectura”. Després va fer un repàs a la biografia del valencià, que visqué de prop el desenvolupament de l’eixample barceloní, on va crear nombroses cases i fàbriques. Destacà com la volta catalana i el pilar de fosa, tan presents al teatre de la Massa, havien de ser elements arquitectònics que, per la seva simplicitat i lleugeresa, protagonitzarien les seves creacions.

La segona part de la seva intervenció la dedicà a la història del Teatre de la Massa, del qual en destacà l’originalitat del projecte: un espai circular amb cúpula de volta de 17 metres de diàmetre que recolza sobre 14 pilars de fosa. Un edifici “excepcional i singular, preludi de les grans voltes que poc després exportaria als Estats Units.”

Després de repassar el procés de rehabilitació i restauració del Teatre, que caracteritzà com a modèlica, donà pas a la intervenció de l’Agàpit Borràs. Aquest ens sorprengué parlant-nos del Jardiner anglès Joseph Paxton, que aconseguí que el seu projecte d’un hivernacle immens fos l’espai que havia d’acollir al 1851 la Primera Exposició Universal a Londres. Paxton era un exemple, com ho havia de ser més endavant Guastavino, d’una persona enginyosa que va saber trobar una solució novedosa i senzilla a un problema arquitectònic.

Després de traslladar el mateix esquema de “solució enginyosa a un problema” al pas dels arcs romànics als gòtics, ens presentà un vídeo de vuit minuts de l’escola Montserrat Solà de Mataró, on els seus alumnes explicaven com havien entès la plementeria i les cúpules treballant en un projecte interdisciplinar.  Després del vídeo, i unint unes peces rectangulars de cartró amb una mica de cola tal com es fa amb les rajoles a la volta catalana, l’Agàpit il·lustrà la idea de Guastavino de que “hi ha una arquitectura que treballa per gravetat i una arquitectura que treballa per cohesió”. Ser capaç d’explotar el valor d’aquesta darrera va ser la clau del geni de Guastavino.

De la seva etapa als Estats Units en destacà sobretot l’enginy empresarial i divulgador de Guastavino, que deu anys després de l’incendi de Chicago presenta el seu sistema de construcció com una resposta als incendis, amb el “Guastavino Fireproof Constructuion Co.”, patentant el sistema de construcció i fent que l’empresa tingués l’exclusiva fins i tot de la fabricació de les rajoles i el ciment. Destacà també l’Agàpit Borràs la importància del fet que Guastavino no tan sols hagués fet estudis de mestre d’obres, sinó també de Belles Arts, i com havia aplicat aquests coneixements artístics a les seves obres als Estats Units.

Va seguir la seva exposició amb una petita mostra de les més de tres-centes obres fetes a Manhattan i un miler a tots els Estats Units, destacant-ne la diversitat (esglésies, teatres, museus, escoles, bancs, hospitals, estacions…) i, sobretot el fet que un nouvingut que no sabia gens d’anglès en arribar als Estats Units fos capaç de protagonitzar-hi una obra tan gegantina.  

Acabà la conferència destacant l’existència d’una estreta connexió entre Vilassar de Dalt i Nova York. Entre els 17 metres de la primera cúpula, la de la Massa, i els 41 metres de la darrera, la de St. John the Divine a Nova York. L’obra i l’enginy de Guastavino justificarien la proposta final dels conferenciants de col·locar a l’autopista un indicador de sortida de Vilassar de Dalt amb el nom de Guastavino.

Després d’una hora llarga va acabar aquesta sisena i penúltima conferència del primer trimestre del curs 2020/21 d’Àgora.

One thought on “[#LaCrònica] Ramon Vilà: “La Massa és un edifici excepcional i singular, preludi de les grans voltes que poc després Guastavino exportaria als Estats Units”

  1. Gràcies El dt, 29 des 2020 a les 14:13 ÀGORA va escriure:

    > Carles Corbalán posted: ” Conferència “Rafael Guastavino, l’arquitecte de > Nova York” de Ramon Vilà i Agàpit Borràs l’1 de desembre al Teatre La Massa > Les cúpules que agermanen Vilassar de Dalt i Nova York El dimarts 1 de > desembre el teatre de la Massa acollí una xerrada de ” >

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar