[#LaCrònica] Mariona Millà: “Els elements bàsics dels artistes: línies, punts, equilibri, cromatisme… guien la mirada de l’espectador”

Conferència “Com mirar un quadre” de Mariona Millà el 14 d’octubre al Casal Popular

Com mirar un quadre

O també, “Com llegir un quadre”, va explicar la Mariona Millà en les seves primeres paraules al teatre del Casal. Una cinquantena llarga de persones omplien el pati de butaques que presentava un aspecte poc habitual: La pandèmia va fer que els membres del grup impulsor d’Àgora acomodessin els assistents amb la separació recomanada, tothom amb la seva mascareta i, per acabar, ben abrigats perquè portes i finestres estaven obertes per assegurar una bona ventilació del local.

Era la primera conferència del curs a porta tancada (és un dir), després de les tres organitzades a l’aire lliure.  I per fortuna, atès que un bon xàfec acompanyà l’entrada del públic a les set de la tarda. Però ni la pluja ni la pandèmia van acovardir gaire el públic, que tenia ganes d’escoltar la Mariona.

La seva va ser una repassada a alguns quadres especialment significatius al llarg de la història de la pintura amb l’objectiu d’anar mostrant els elements bàsics de la seva composició: línies, punts, equilibri, cromatisme… que són els “elements bàsics dels artistes” i que guien la mirada de l’espectador, tal com ens mostrà la Mariona a través de l’anàlisi del quadre d’Iliá Yefímovich Repin “Retorn inesperat”.

A partir d’aquesta presentació ens convidà a un viatge per la història de la pintura que s’ocupà principalment del retrat. El primer d’ells, l’autoretrat de Van Eyck (o “L’home del turbant vermell”) i l’espectacular retrat del matrimoni Arnolfini. Passà a través de Ghirlandaio (“el vell i el seu net”), Leonardo (“La dama de l’Ermini”), Sofonisba Anguissola (autoretrat), Hans Holbein (“Els ambaixadors” i “la dona lletja”) i Lavinia Fontana (retrat d’Antonietta González).

Deixant els pintors renaixentistes i passant al barroc, la Mariona presentà Jacint Rigau i el seu l’autoretrat i el retrat de Lluís XIV que comparà amb el retrat de Napoleó de Jean August Dominique Ingres, del qual també comentà el “bany turc”. Va fer també una anàlisi de la composició de la pintura rococó de Jean-Honoré Fragonard “El gronxador”.

Com es pot veure, les dones pintores van tenir una presència destacada al llarg de l’exposició de la Mariona, que va presentar obres d’Artemisa Gentileschi (autoretrat i “Dànae”) i Clara Peters. Amb aquesta darrera va fer una petita incursió en l’àmbit del bodegó on presentà també un bodegó de Zurbarán.

Entrant en la modernitat, aquesta repassada es va aturar en els autoretrats de Rembrandt, Delacroix (“Petit tigre jugant amb la seva mare”) i Caspar David Friedrich (“el caminant sobre el mar de boira”). Finalment, l’anàlisi d’obres de Edouard Manet (“esmorzar en l’herba” i “sol naixent”), Henri Matisse (“madame Matisse” i “la dansa”), Van Gogh (un autoretrat i “parell de botes”) i Edvard Munch (“el crit”) va cloure una exposició d’una hora i mitja que va ser inevitablement extensa però que es va fer curta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Per començar