[#LaCrònica] Xavier Godàs: “La pandèmia ens ajudarà a pensar que hi ha problemes que només amb l’exercici de la voluntat individual no es poden resoldre.”

Conversa “Confinar-nos el 2020” entre Xavier Godàs i Josep Maria Altés. 29 d’abril de 2020 per la Festa Major dels Sants Màrtirs #Enslamereixem

(Al final de la notícia trobareu l’enllaç per poder tornar a visualitzar la conversa)

En el marc d’una insòlita Festa Major dels Sants Màrtirs a través de les xarxes socials, Àgora ha ofert una entrevista amb Xavier Godàs conduïda per Josep Maria Altés sobre les repercussions de la pandèmia del coronavirus en la societat. Les mesures davant la situació sanitària han obligat a ajornar les conferències d’Àgora previstes fins a final de juny, però aquesta entrevista ha posat de manifest que Àgora segueix activa malgrat la paràlisi obligada de totes les activitats socials.

Tal com estava programat, a les set de la tarda ha començat el col·loqui. En Xavier ha destacat en primer lloc el caràcter de “sacsejada general” d’una pandèmia que ha obligat als països occidentals a la improvisació perquè “hi ha hagut un deix d’etnocentrisme, pensant que això de les epidèmies era cosa de llocs llunyans, a Àsia o a Àfrica”. Tot seguit ha assenyalat que hi ha un perill davant situacions com l’actual: “que deixem d’exercir la ciutadania” i que “estem obligats a plantejar-nos quin tipus de resposta hauríem de donar a la pregunta sobre “qui ha de decidir? Si un grup d’experts dels quals no en sabem ni el nom o la societat civil de forma democràtica.”

Davant la pregunta sobre la dificultat de fer compatible l’autoritat dels experts, tècnics en salut pública o economistes, amb la democràcia, en Xavier ha puntualitzat que “la ciència el que fa és pronosticar què passarà si les coses segueixen d’una determinada manera, no defineix un futur inexorable”. A partir de la informació dels especialistes, és la resposta de les persones el que definirà com serà aquest futur. I en aquesta resposta “és molt important que exercim la corresponsabilitat ciutadana.” Perquè enfront del prejudici de que la ciutadania és irresponsable cal que ens adonem que “hi ha algunes conductes irresponsables, però també hi ha responsabilitat”.

A continuació en Josep Maria Altés ha llegit una frase d’en Xavier en un escrit sobre la pandèmia: “hi ha trets culturals que condicionaven el nostre comportament que han estat tensats i posats en qüestió. Què està passant amb l’individualisme, l’etnocentrisme, el progressisme i l’inconformisme?”, i li ha demanat que expliqui en quin sentit aquests elements han estat posats en qüestió. Deixant de banda l’etnocentrisme del que ja havia parlat, pel que fa a l’individualisme, la crisi actual ha posat de manifest que hi ha problemes que no podem resoldre individualment sinó que requereixen un comportament col·lectiu. Pel que fa al progressisme, la idea de progrés automàtic, vigent des de la Segona Guerra Mundial, ja havia quedat malmesa en la crisi del 2008 i ara ha quedat tocada de mort. Finalment, pel que fa a l’inconformisme, aquesta ha estat la primera vegada en molt de temps que la inconformitat no ha estat un valor important, sinó que ho han estat la conformitat i la disciplina.

Preguntat sobre la importància i els perills del sentiment d’inseguretat i de la por en la societat, en Xavier exposa que aquests són sentiments naturals, i que “anem a les palpentes”. El poder sempre juga amb la inseguretat i amb la por, i sempre que ha fet un ús instrumental d’aquests sentiments, el resultat ha estat un sistema autoritari. Enfront d’això defensa que només hi ha dues alternatives, o una gestió democràtica i transparent de la inseguretat, o deslliurar-nos de la pròpia responsabilitat i que algú altre decideixi per nosaltres. Massa sovint tenim la temptació de buscar salvadors, herois. “Aquesta pulsió és de tot menys democràtica”, conclou.

Als darrers minuts del col·loqui, en Xavier ha fet una reflexió sobre la necessitat que els que havien quedat mig tocats, o del tot, per la crisi del 2008 no quedin totalment marginats. Això dependrà, diu, per la forma en què reaccionin els que encara “poden anar tirant”. Caldrà “buscar mecanismes d’inclusió per garantir que no empitjori situació de joves, aturats…”. I, en la seva reflexió final, ha comentat que “no crec que puguem aspirar a canvis molt immediats de valors, però la pandèmia ens ajudarà a pensar que hi ha problemes que només amb l’exercici de la voluntat individual no es poden resoldre.”

Després de respondre algunes intervencions de l’audiència, l’acte ha acabat amb la presentació de les 17 conferències del programa d’Àgora per al curs 2020/21.

Podeu repescar la conversa aquí:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website at WordPress.com
Per començar